Cada vegada més, hi ha uns principis amb fort arrelament ètic que es poden aplicar a l’activitat empresarial. Això vol dir que l’empresa ja no s’entén només amb l’objectiu tradicional del benefici econòmic, i això és nou, innovador.
L’objectiu addicional a través d’un criteri ètic seria l’assoliment de beneficis socials i ambientals amb un valor objectiu global, més enllà del benefici econòmic exclusiu i excloent de l’empresa. Val a dir que aquests beneficis econòmics sostenibles contribueixen també a una major expectativa de benefici econòmic estrictament econòmic.
I quines són les raons objectives que permeten aquest raonament? Igual que es fa una anàlisi introspectiva de l’activitat de l’empresa per millorar-ne els costos o reduir-ne els impactes ambientals, el plantejament dels impactes ètics de l’activitat pròpia condueixen al descobriment de noves expectatives de mercat.
L’entorn actual genera una gran oportunitat a través de la globalització, que facilita l’accés a mercats llunyans, i permet identificar noves necessitats en el segment de consum de la base de la piràmide, que és la gran majoria de població mundial que té uns ingressos migrats, però un patró de consum semblant al de segments socials amb més recursos, i solucionar aquestes necessitats a través de la implantació de negocis inclusius.
És difícil plantejar-se una expansió d’aquest tipus? Normalment l’empresa, i sobretot si és petita, pensa que això “no és per a mi”. Però realment és cert?
A l’hora de preguntar-se si cal entrar en aquesta dinàmica de noves oportunitats, l’empresa es pot qüestionar què li costarà provar-ho, però sobretot s’ha de plantejar també què li costarà NO provar-ho, de la mateixa manera que al seu dia la dinàmica d’implantació de sistemes de qualitat i millora a les empreses posava un gran èmfasi en el fet de quantificar els costos de no qualitat per convencer-se de seguida que no posar-s’hi era realment un mal negoci.
Altres qüestions que ens aplanaran el camí per prendre una decisió positiva poden ser: ho puc fer amb algú més i tinc recursos a la vora que m’hi puguin ajudar?
Més enllà del coneixement dels agents, empreses, infraestructures de R+D+i, programes de suport financer a processos d’innovació o de cooperació al desenvolupament, l’oferta de consultors experts, el munt d’informació que de tot això es pot trobar a internet, tenim a l’abast tota una colla de camins per sistematitzar la recollida d’informació que ens farà estar més segurs de la decisió d’incloure o no els criteris ètics dins de la nostra activitat emprenedora i dels processos d’innovació que comportaran: proveïdors, clients, bancs, administració, competència (quan conseguim cooperar-hi amb guany mutu en diem coompetència)…
I quan decidim anar a un mercat nou relacionat amb la sostenibilitat i que enfoca directament a la millora de la qualitat de vida dels que més ho necessiten, entrem en una dinàmica de creixement del negoci que també és innovadora:
• els mercats són nous, amb menys risc de saturació que els preexistents
• el mercat creix amb l’oferta: com més competència, més mercat
• quan identifiquem un repte socioeconòmic i li donem una solució en forma de producte o servei, estem creant una necessitat en el consumidor; no només Steve Jobs ho podia fer: qualsevol empresa pot ser condicionant d’una nova necessitat a partir d’aquest procés, cadascuna al seu nivell
Per tancar el cercle de l’argumentació, la pregunta actualitzada seria: podem prescindir de l’enfoc ètic en l’estratègia de l’empresa actual?
