Inici Destacats La lluita del capelladí Joan Pinyol arriba a Nova York

La lluita del capelladí Joan Pinyol arriba a Nova York

COMPARTIR

Aquest dimarts 14 de febrer, a la New York University es projectarà el documental «Avi, et trauré d’aquí», que l’any 2013 es va estrenar al programa «Sense ficció» de TV3.

El documental, dirigit pels periodistes Montse Armengou i Ricard Belis, parteix de la lluita del capelladí Joan Pinyol per treure el seu avi Joan del Valle de los Caídos i servirà per donar a conèixer als Estats Units la desconsideració i falta de respecte que l»Estat espanyol té respecte de les víctimes del Franquisme.

Enterrat amb el seu botxí

El capelladí Joan Colom va ser cridat a les files republicanes el 18 d’octubre del 1938 i va acompanyar la resistència fins caure presoner en la defensa de Vic el gener de 1939. Fou traslladat a la Seu Vella de Lleida, convertida en presó, i va morir un mes després de febre tifoide, a conseqüència de les deplorables condicions higièniques de la presó. És enterrat en una fossa comuna del cementiri lleidatà i, tot i que la dona reclama poder-lo portar a Capellades, se li nega per la complexitat. Les dècades següents, la seva vídua i els seus tres fills el van a plorar allà. El 1959, el règim de Franco va iniciar la localització de fosses comunes i va portar al Valle de los Caídos les restes que ningú va reclamar.

La família de Joan Colom no va rebre cap notificació i va ser el seu nét, l’escriptor i professor Joan Pinyol Colom, el que va saber del trasllat per casualitat. Va ser el 2008, amb una investigació de Queralt Solé per a la revista Sàpiens, que va descobrir el nom del seu avi com un dels soldats que havien estat inhumats al monument franquista.

Joan Pinyol, amb altres familiars en la mateixa situació, forma part de l’Associació de Familiars ProExhumació de Familiars del Valle (AFPERV) i han presentat el cas a organismes internacionals “sense sort”, com explicava a aquest diari fa alguns mesos, arran d’una sentència judicial que aprovava l’exhumació de les restes de dos soldats de Calatayud.

A Pinyol, les diferents demandes per via judicial li van ser denegades i des de Patrimonio Nacional, ens gestor del mausoleu, “em van dir que no podien donar resposta a la meva petició perquè no hi havia un protocol aprovat en aquest sentit”. El capelladí només va tenir “algunes esperances” amb el darrer govern socialista, una etapa en la que “fins i tot ens van permetre observar in situ l’interior de les fosses juntament amb un equip de forenses perquè comprovéssim l’estat dels cossos inhumats”. Amb el canvi de govern “les portes es van tornar a tancar”, amb arguments com la manca d’identificació o l’elevat cost. Joan Pinyol denuncia que “amb la reentrada del PP a l’executiu espanyol i la decisió en mans dels successors d’aquella barbàrie de Valle de Sus Caídos” el tema ha quedat tancat “amb traïdoria”.

 

 

FER UN COMENTARI

*