Aquest cap de setmana de Sant Jordi s’ha estrenat al Gran Teatre del Liceu l’òpera “El monstre al laberint”, amb la participació de l’alumnat del Batxillerat d’Arts Escèniques de l’Institut Joan Mercader.
Estudiar música i interpretar amb la veu o els instruments és quelcom essencial per poder desenvolupar les capacitats expressives musicals, per poder viure l’experiència estètica i integrar els conceptes de manera significativa en el nostre bagatge vital. Però si el fet musical va interrelacionat amb altres arts, encara adquireix una dimensió molt més creativa i enriquidora. Cantem i interpreten en grup, ens coneixem i ens relacionem amb els altres des d’una altra perspectiva que ens descobreix el paper vertebrador de la cultural viscuda en col·lectiu.
Tenint en compte totes aquestes consideracions, a l’inici del curs, davant la situació de la pandèmia, ens fèiem aquestes preguntes: Cantem? Com ho fem? Què fan d’altres centres? Què hi diuen les entitats corals? Ens van proposar un protocol, aire lliure, distàncies, mascaretes… No és pas fàcil cantar així, exigeix més de la veu i de l’atenció auditiva, però valia la pena intentar-ho. En aquest moment de dubtes, ens va arribar la possibilitat de participar en un projecte que es presentava ple de reptes i il·lusions: participar en un cor d’òpera, en l’obra El monstre al laberint, del Gran Teatre del Liceu, una obra participativa amb alumnes de diferents instituts de Catalunya. Amb prudència i prenent totes les mesures de seguretat requerides, però igualment amb determinació, l’alumnat, les famílies i el nostre centre vam comprometre’ns a participar-hi.
Aquesta aventura d’aprenentatges, d’experiència escènica, musical, estètica ha estat portada de manera transversal en les matèries de modalitat del batxillerat d’Arts escèniques, música i dansa. Ens hem endinsat en la història del Mite de Teseu i el Minotaure; hem pogut viure-la interpretant els seus personatges –ara som atenencs, ara cretencs… a Creta, amb el Monstre…–, i l’hem representat amb diferents tècniques pictòriques (algunes seran presents a l’escenografia en el moment de la representació). A més a més, aquest mite, que és present en el nostre imaginari, amb múltiples representacions –pictòriques, literàries, musicals…–, reinterpretat des de la visió de l’escenògraf, ens compromet amb la realitat del nostre món. Jonathan Dove, autor de la composició, ens el mostra amb un llenguatge nou, contemporani, actual, fins i tot inclou un “rap” al començament del segon acte.
La formació amb professionals del món de l’escena musical i teatral: directors de cors, Buia Reixach; escenògrafs, Carlos Martos i Paco Azorín; directors musicals, Manel Valdivieso, ens ha permès apropar-nos a l’obra des de l’ull de l’artista i fer una lectura del mite en relació a l’actualitat que ens envolta. Els moments de reflexió, de silencis, de dubtes es succeïen, així com els més dramàtics i els més esperonadors. Totes aquestes consideracions ens han portat a posicionar-nos i a comprometre’ns, i ens ajuden a entendre la música, el teatre, l’òpera, la cultura, en definitiva, com un bé que ens fa créixer com a individus i com a societat.
Aquest diumenge 24 d’abril, hem actuat al Liceu, en una obra coral, amb una escenografia espectacular i molt actual. Una part de l’espectacle es desenvolupava a la platea, amb la qual cosa el públic quedava totalment immers en l’obra: tot un èxit musical i escènic! Definitivament interessant, moltes gràcies al Servei educatiu del Liceu per aquesta magnífica proposta, que ens ha deixat, per tot el camí fins ara recorregut, el record d’una experiència estètica i humana inoblidable.
Inma MiñésProfessora del Dep. d’Arts – Ins. Joan Mercader
