Aquest dilluns hem pogut presenciar un fenomen astronòmic digne d’observar, una Lluna de mida una mica més del normal en els nostres cels. A la imatge, la lluna des de Pinedes de l’Armengol.
Encara que alguns ho solen anomenar com «SUPERLLUNA», en realitat no és un terme correcte ja que aquest nom provinent en realitat de l’astrologia i no de l’astronomia.
Aquest fenomen succeeix quan la Lluna està en fase de lluna plena o lluna nova i més coincideix quan el nostre satèl·lit es situa en el seu punt més proper a la Terra en la seva òrbita. La Lluna, no sempre se situa a la mateixa distància de la Terra, en ocasions es situa en l’apogeu, és a dir el punt més llunyà de la Terra (406.000 km) i en ocasions se situa en el perigeu, al punt més proper a la Terra (356.000 km).
D’aquesta manera, el nostre satèl·lit està molt més a prop de la Terra que habitualment i rep llum solar directament que reflecta i fa que es vegi més brillant i més gran en el nostre cel.
Aquest fenomen sol succeir unes tres vegades a l’any i succeeix sempre que la lluna plena o lluna nova coincideixi just dues hores abans o després de la seva aproximació més propera a la Terra. És per això que no passa cada mes.
Durant un fenomen de superluna, la mida aparent de la Lluna augmenta un 10% aproximadament, però l’esdeveniment que succeirà el 14 de novembre serà una mica més interessant ja que la mida aparent de la Lluna serà d’un 14% més gran i un 30 % més brillant del normal. No tornarem a tenir un altre acostament tan pròxim fins l’any que 2034.
Depenent d’on es l’estigui veient, la diferència entre una superluna i una lluna plena normal pot ser difícil de notar. Si la Lluna està a la part alta i no hi ha edificis o punts de referència per comparar-la, pot ser difícil notar que és més gran del que és habitual. Els deixem amb una fotografia comparativa d’una lluna plena vs. la «Superlluna» de dilluns.
Jose Maria Llenas
