Inici Societat Les gelades del mes d’abril provoquen una ‘irregular’ collita del cereal

Les gelades del mes d’abril provoquen una ‘irregular’ collita del cereal

COMPARTIR

Tot i que enguany hi ha hagut un hivern plujós, no ha estat suficient perquè la collita de cereal a la Catalunya Central es presenti en bones condicions. «La primavera ha sigut molt curta i calenta, hem tingut episodis de glaçades a l’abril i ens plantem al juny amb temperatures rècord», ha lamentat en declaracions a l’ACN el coordinador comarcal d’Unió de Pagesos a l’Anoia, Joan Vidal. De fet, el sindicat calcula que enguany hi haurà una collita «molt irregular» al territori. Mentre que a la plana s’espera que la campanya de la sega sigui la d’un any normal, a les zones més altes de l’Anoia i el Bages els pagesos poden afrontar pèrdues de fins el 80% degut a les glaçades tardanes que hi va haver durant el mes d’abril. Un any més, els pagesos lamenten els baixos preus que s’arrosseguen des de fa quatre o cinc anys, «que ratllen els costos de producció».

La sega a la Catalunya Central s’ha hagut d’avançar uns dies a causa de la intensa calor i a les comarques de l’Anoia i el Bages les màquines ja es troben a ple rendiment. Pel que fa a la resta de comarques -Osona, Berguedà, Moianès i Solsonès-, els pagesos preveuen arrencar la campanya de la sega a finals d’aquesta setmana o principis de la que ve.

Per tenir una bona collita de cereal cal que hi hagi un hivern plujós i fred, mentre que la primavera ha de ser fresca i humida. D’aquestes condicions, enguany només s’ha complert la de l’hivern plujós i, per això, des d’Unió de Pagesos alerten que enguany a les comarques centrals «no hi ha hagut les circumstàncies òptimes per tenir una bona collita».

Amb tot, les previsions són irregulars en funció de l’alçada del terreny. Mentre que les cotes més altes de les comarques del Bages i l’Anoia s’estimen pèrdues que poden arribar al 80% en funció del terreny, a les zones més baixes s’espera que la producció sigui «la d’un any normal». El coordinador d’UP a l’Anoia, Joan Vidal, ha relatat que enguany hi ha hagut gelades tardanes a finals d’abril, un fet que ha provocat que «el fred s’acumulés a les fondalades de les zones altes i fes mal sobretot a l’ordi perquè es trobava en el moment de floració».

«Gairebé tot perdut en tan sols quatre hores»

L’Alta Segarra és un dels territoris més afectats per aquestes glaçades tardanes. En Ramon Fitó és pagès d’aquesta zona i, després de tota una vida dedicada a la pagesia, només recorda un altre any com aquest. El pitjor, segons ha explicat, ha estat veure com «s’ha perdut gairebé tota la collita per culpa d’una glaçada que va durar quatre hores».

Segons ha explicat, les condicions d’aquest any feien preveure una temporada tan bona com la de l’any passat –que en aquesta zona va ser excel·lent-, però tot es va torçar amb la glaçada del 27 d’abril i, segons els darrers peritatges, Fitó ha perdut el 75% de la seva collita. En termes absoluts, això vol dir que, en lloc de collir unes 200 tones, aquest any no arribarà a collir-ne 50. A més haurà de fer front a la franquícia de l’assegurança que, per afectacions de glaçades, és del 30%.

L’afectació ha fet mal sobretot a l’ordi, ja que va més avançat que el blat i, a finals d’abril, ja té tota l’espiga fora.

Uns preus que ratllen els costos de producció

D’altra banda, els pagesos lamenten que «ja fa quatre o cinc anys» que s’arrosseguen uns preus molt baixos «degut a un excés de collita a nivell mundial». Segons Vidal, «si les collites són bones ens surten els números per cobrir els costos de producció, però si és un any de males collites és nefasta pel sector perquè les despeses són superiors als ingressos que tens». En aquest sentit, Vidal ha expressat que és difícil incidir el tema dels preus perquè «és una qüestió dels mercats internacionals».

Fitó ha explicat que actualment els preus són de 155 euros per la tona d’ordi i 175 euros la tona de blat. Pel pagès, tot el que no estigui per sobre dels 220 euros «és misèria». «Els preus estan tirats pel terra, això vol dir que, fins i tot aquell que faci bona collita, no guanyarà res», ha explicat.

Risc d’incendi

La sega es fa quan el gra està ben sec, amb temperatures altes i una humitat baixa. Llavors és quan el gra se separa més bé i es pot conservar millor perquè no fermenta. Són les hores amb més risc d’incendi, i els pagesos lamenten que en algunes ocasions se’ls ha criminalitzat i se’ls ha acusat de ser els causants dels focs.

Vidal ha assegurat que els pagesos són «els primers interessats» en què no hi hagi cap incendi «i si n’hi ha, que es pugui resoldre ràpid». Per això, ha explicat que des d’Unió de Pagesos es col·labora amb la campanya que fa el Departament d’Agricultura per prevenir els incendis durant la campanya de la sega. En aquest sentit, Vidal ha expressat que «els pagesos per segar necessitem que faci calor i que hi hagi sequedat i tenim assumit que hi ha un risc, però som els primes interessats en què no passi res».

Mar Martí / ACN

FER UN COMENTARI

*