La Beneta és el projecte agrícola de tres joves que han decidit fer-se càrrec de la finca ecològica de fruita i oliva del pagès Joan Raventós, al municipi dels Hostalets de Pierola. Per fer possible el relleu i que el projecte tiri endavant quan Raventós es jubili, a principis de 2024, els joves de La Beneta han començat una campanya de micromecenatge per facilitar als nous pagesos començar en un sector molt castigat i evitar, així, l’abandonament d’una finca ecològica.

Si el relleu arriba a bon port, els joves pagesos, Marta Valls i Pepe González, passaran a gestionar les quinze hectàrees de terra que fins ara cuida Raventós. Per la seva banda, Gemma Raventós, filla del pagès, es vincularà per donar suport al màrqueting i les xarxes socials. El seu és un cas atípic de relleu agrari, ja que Raventós traspassarà arbres i negoci a Valls i González sense tenir cap vincle familiar amb els nous pagesos, els quals no provenen de família pagesa directa, fet que generalment complica molt l’entrada al sector agrícola, per les dificultats d’accés a la terra i la forta inversió inicial que suposa començar de zero.

Els impulsors de «La Beneta»

El projecte la Beneta és la iniciativa de Marta Valls, Pepe González i Gemma Raventós davant la falta de relleu que hi havia per a la finca de fruiters i oliveres de Raventós. Els joves, que aquest any compleixen els trenta anys, companys de classe a l’escola pública del municipi, no pensaven que es convertirien en pagesos fins que Raventós va anunciar que es jubilava i que els camps que havien vist tota la vida al voltant del poble quedarien abandonats.

En el passat, Valls va estudiar periodisme i es va traslladar a Barcelona per treballar com a periodista a la ciutat. González es va centrar en l’àmbit assistencial, fent feines de cuidador a residències de gent gran. Tots dos, però, van mantenir el vincle amb la vida rural com a part indissoluble de la seva identitat. I així, quan van saber de la falta de relleu per a la finca de van decidir deixar les feines que estaven fent per començar a construir el seu propi projecte agrícola, hereu del de Raventós, que ja en el seu moment va constituir la modernització al panorama agrícola del poble: Raventós va ser el primer pagès en fer agricultura ecològica als Hostalets divuit anys enrere. Amb la seva mentoria i acompanyament, Valls i González ara volen començar la seva aventura, amb el suport de la filla de Raventós i la mentoria que reben del pagès. Malgrat l’ajuda, el relleu agrari s’enfronta a un context difícil que hauran de superar.

Sense joves a la pagesia

El repte de La Beneta és majúscul, el sector es troba en un moment crític, principalment per l’escassa rendibilitat de les finques agrícoles, a causa de la forta competitivitat del mercat exterior i del poder dels grans productors i distribuïdors a l’hora de marcar preus. En aquest escenari, la majoria dels projectes agrícoles familiars han desaparegut o tenen moltes possibilitats de desaparèixer en els propers anys a Catalunya. Segons l’estudi de relleu agrari de la Diputació de Barcelona, la mitjana d’edat dels titulars d’explotacions agràries és de 62,5 anys, i un 41% ja en té més de 65.1 Les dades també indiquen que un percentatge molt elevat dels pagesos estaran jubilats d’aquí a una dècada, i molts d’ells els manca un relleu generacional que continuï treballant la terra.

El motiu més rellevant per entendre la falta de relleu agrari és l’econòmic: moltes explotacions agràries, especialment les més petites, tenen una escassa rendibilitat. Hi ha altres factors, com la dificultat d’accedir a la propietat i la pressió urbanística – molt més rendible per a la propietat- cap a les terres agrícoles, especialment en poblacions com els Hostalets de Pierola, que se situa en la segona corona metropolitana de Barcelona. També s’hi suma la manca de reconeixement social que rep la professió de pagès i el difícil accés per part de les persones noves al sector agrari als incentius i ajuts econòmics de la PAC de la Unió Europea (la Política Agrària Comuna), no adaptats als contextos de les noves incorporacions.

Per tot plegat, sovint, els joves que inicien un projecte agrícola es troben en una situació d’extrema fragilitat econòmica i han de recórrer a formes imaginatives, com és una campanya de micromecenatge, en un intent de tirar endavant l’explotació agrícola. La Beneta ha escollit aquesta opció, en part per la impossibilitat d’accedir a altres fonts de finançament privades: la fragilitat del sector fa molt difícil aconseguir crèdits del sector privat.

Els joves impulsors reivindiquen que l’activitat agrària practicada en extensiu i en estructures empresarials de mida familiar té conseqüències ambientals positives per a l’entorn. La petita pagesia és un actor imprescindible en la lluita contra el canvi climàtic i la gestió ambiental de les zones rurals. A més, amb la seva desaparició, Catalunya i Europa s’enfronten a una dificultat per a l’abastiment de producte local i sostenible, a la pèrdua d’identitats culturals i de tradicions agràries i al problema de gestió de l’entorn de les zones rurals o de muntanya. I es pregunten «si no hi ha pagesos, qui s’ha de fer càrrec dels boscos, de la flora i la fauna, dels camins i de la prevenció d’incendis forestals?».