Inici Blocs Quo vadis, Europa?

Quo vadis, Europa?

COMPARTIR

El nombre d’immigrants i refugiats arribats a Europa per les diferents rutes del Mediterrani durant el passat any 2015, va superar la xifra dels 264.000. Aquest fet ha desembocat en una crisi que en el cas de Grècia ha assolit ja un estat alarmant. Hi ha moment en què en una sola setmana hi arriben prop  21.000 persones. Per la Mediterrània també arriben a Itàlia, però en aquest cas la majoria són persones que provenen de l’Àfrica subsahariana. No obstant això i malgrat que l’ONU adverteix des de fa mesos de l’explosiva situació de la immigració a Grècia i del constant augment de les arribades, les mirades es concentren més sobre Itàlia. Això és degut als  freqüents naufragis i a l’elevada xifra de morts entre els immigrants que intenten creuar des de Líbia. Grècia s’ha vist així sobrepassada per les necessitats dels nouvinguts, incapaç de respondre-hi, en gran mesura a causa de la crisi econòmica que travessa.

 

Sense cap mena de dubte, tota aquesta situació és el resultat de la manca de condicions de recepció. Hi ha un coll d’ampolla, perquè la gent ha de ser registrada per la policia, però aquesta està totalment aclaparada per la càrrega i treballa 24 hores al dia . Del costat dels refugiats, la situació també és molt frustrant. Alguns esperen quinze o vint dies en condicions que no són adequades i en molts casos no reben ni l’assistència més bàsica. No és d’estranyar,, doncs, que tinguin el ferm desig de deixar els campaments i els llocs on provisionalment se’ls ha instal·lat, quan abans millor. Els problemes de comunicació, a causa de l’idioma, contribueixen als malentesos entre la policia i els immigrants. Per resoldre aquest problema l’ONU ha enviat intèrprets d’àrab i altres llengües. Aquest vertader caos també ha començat a estendre’s cap a Macedònia, Sèrbia i Hongria.

 

Alemanya s’ha convertit en el principal destí final dels immigrants arribats a Europa i el segon entre els països rics del planeta, només per darrere dels Estats Units. L’any 2009 Alemanya ocupava el novè lloc en acollida d’immigrants entre els països desenvolupats. Bona part de la gent que s’estableix o prova d’establir-se a Alemanya ho fan atrets per la seva salut econòmica. També s’ha de tenir en compte que els canvis legislatius dels últims anys per compensar l’envelliment de la població germànica també han contribuït a facilitar la immigració. Per ara sembla que la nació teutona encara pot fer front a la diàspora de nouvinguts. N’hi ha d’altres, però, que ja erigeixen més controls a les seves fronteres per poder frenar els flux d’aquestes persones. És el cas de Dinamarca i també de Suècia. Les autoritats d’ambdós països han imposat diversos controls d’identitat a les seves fronteres amb Alemanya. D’altres països que formen part de l’espai Schengen, ja han manifestat la seva intenció de fer el mateix si aquesta “marea” de persones que fugen no es calma. Per la seva banda, Brussel·les no ha trigat a reaccionar. La Comissió Europea ha dit que analitzarà aquestes introduccions de controls temporals, tot i així, ho té complicat per evitar-los.

 

Tornant al mar Mediterrani com a via principal d’arribada al continent, les agències europees calculen que unes 2.000 persones han mort ofegades en aquestes aigües, mentre intentaven arribar als països dels quals he parlat a l’inici d’aquet article.  D’altres aigües que també s’han tenyit de dol són les de l’Egeu. Prop de la costa de la ciutat turca d’Esmirna. Per a tots els que fugen de la violència emprada per les forces governamentals del president  sirià Al- Assad, Turquia representa la via de fugida que tenen més a l’abast.

 

El que està molt clar és que si cada país intenta solucionar pel seu compte el problema de l’arribada massiva d’immigrants, l’únic que s’aconseguirà és una situació de caos i desordre total, la qual cosa acabarà perjudicant encara més< a tots els desplaçats. El que a Europa li cal és unir-se, assumir un paper de lideratge i coordinar una resposta una resposta conjunta. De no ser així, acabarà sumida en un fiasco humanitari que hi deixarà unes penoses empremtes.

 

@educrevi

COMPARTIR

FER UN COMENTARI

*