El passat dissabte 19 de Novembre, la Mancomunitat de BTT es va desplaçar fins a Sant Vicenç de Castellet, al Bages, per tal de donar sortida a una fantàstica excursió que ens portà a tocar d’una joia que tenim molt a prop nostre: el parc natural de Sant Llorenç del Munt i l’Obac. Sols deixar el cotxe, ja ens vàrem trobar el primer corriol, o potser hauríem de dir, l’únic corriol del dia, doncs pràcticament ja no el vàrem deixar mai, i ens va acompanyar en els més de 40 Km de gaudi.
Serpentejant per la Serra de l’Obaga Fosca, molt còmodament anem guanyant alçada, deixant a vista d’ocell el circuït de Can Padró, on veiem com es comencen a concentrar cotxes per a fer algun tipus de carrera, i és en aquest punt on alguns companys patim un fort ensurt en sentir el tret d’algun caçador, que de ben segur va errar, doncs els perdigons van espetegar al nostre voltant, fins hi tot impactant en alguns de nosaltres, afortunadament sense més conseqüències que unes fiblades a les cuixes. Recuperats de l’ensurt, i donant gràcies per haver estat el suficientment lluny del caçador, continuem corriolejant costa a munt, tot envoltats de grans quantitats de cireres d’arboç, i molts no ens podem reprimir de tastar aquest fruit, que ens anima a seguir pujant. El paisatge es recupera lentament després de l’incendi de fa uns anys, passant pel costat de grans masos mig ensorrats com el de Can Vinyes, La Serra i el Ginebral, testimoni d’un passat agrícola, amb gran quantitat de marges que van dibuixant bancals i feixes, avui perdudes, on hi podem veure moltes construccions de barraques de pedra seca, la majoria encara en perfectes condicions, envoltades d’oliveres que han rebrotat i de molt pocs ceps entre malesa, que intenten dir que en un passat, allà, ells eren els reis. Arribem a l’històric camí ral que unia Manresa i Barcelona, un camí en mal estat que avui fa les delícies dels excursionistes, però que el seu “disseny” en el seu dia, va dependre més dels interessos entre el Rei i la ciutat de Terrassa, que no pas de les preferències dels traginers de l’època, que se les van haver de veure amb bandolers com en Capablanca, que trobava per tot l’entorn amagatalls que el feien irreductible. Travessant els boscos de Vallhonesta, arribem a l’ermita romànica de Sant Jaume de Vallhonesta i al seu mas, que feia d’hostal als carreters del segle XVI que seguien el camí ral, i que ens trasllada a tots al passat, visitant la seva font, la bassa, el celler on encara es pot veure on trepitjaven el vi i l’assentament de la premsa, els estables perfectament coberts encara avui, etc.
Arribats al Pont de Vilomara, gaudim d’un bon esmorzar per després enfilar-nos novament pel camí ral, resseguint el corriol en el sentit invers, tot i anant fent variants fins a pujar a l’alçada de Can Vinyes de nou, per des d’allà iniciar un lent i gens constant descens, que ens deixa a alguns “tastant el terra” entre rialles, abans de retornar al punt d’inici a Sant Vicenç, ja a hores de dinar.
Per tractar-se d’una sortida de nivell molt tècnic, el nombrós grup ha estat sempre, quasi sorprenentment, molt cohesionat, amb molt pocs moments d’espera entre el primer del grup i l’últim, ningú s’ha perdut en cap moment, no hi ha hagut avaries, ni ningú a pres mal, dominant en tot moment el bon humor i una agradable sensació de germanor.
La propera sortida serà el dinar de Nadal, de nivell baix, el proper diumenge 18 de desembre de 2016. Per més informació podeu consultar a www.mancomunitatbtt.net.
Toni Camps – Agrupació Esportiva BTT Anoia
