Núria Vinyals
“Els contes de fades són ben certs,
no perquè ens diguin que existeixen els dracs,
sinó perquè ens diuen que els podem vèncer.”
Gilbert Keith Chesterton
A les portes de Nadal, sentiments molt contradictoris em vénen a trobar. Per una part, la màgia amb que m’agrada que visquin aquestes festes els infants que tinc propers i per l’altra la infinita tristor que em produeix pensar que hi ha nens i nenes amb el seu pare pres o a l’exili per defensar les meves mateixes idees. La infinita impotència de veure com el mal passa per sobre el bé -i em refereixo al mal quan penso en les mentides, arrogàncies, cops de força, burles, oportunismes…- en un temps i espai que el pensàvem evolucionat.
I busco forces, i no vull perdre el somriure de la Muriel, aquell que molta gent d’un país ens hem fet nostre i ens ha portat a sumar, a mirar endavant, a emocionar-nos, a cantar junts un milió de persones a la Diagonal o al carrer Marina, a agafar-nos de la mà al llarg de tot el litoral català, tan se val.
I trobo les forces, aquesta vegada amagades per l’excés d’informació (o contaminació).
I juro una i mil vegades que ens en sortirem, que al final sempre guanyen els honestos, tot i que de vegades el final és lluny.
Jo crec i defenso un món i una societat respectuosa amb els altres, lliure, pacífica, dialogant, amorosa, moderna, generosa.
Jo respecto i admiro la societat catalana perquè s’ha organitzat pacíficament, alegrement, amistosament, creativament… i porta un llaç groc en defensa dels presos i exiliats, promou concerts per pagar les desmesurades fiances judicials, viatja durant vint hores per saludar el president i alguns consellers, es posa el peto de voluntari setmana rere setmana…
I continuaré treballant per aquests valors, dia rere dia des dels àmbits on em sigui possible.
I talment un conte que et transporta mars enllà i et fa viure la història en primera persona, a partir d’avui i cada dia encomanant-me a una fada trobaré l’energia perquè cap drac no em faci tremolar; no estic vençuda, no em lliuraré.
I el dia 21, papereta en mà, pas ferm i cap amunt, donaré suport al meu país, a la veritat i al convenciment que vindran temps millors. I si tu, lector, fas el mateix, el president i els consellers il·legítimament i il·legal destituïts i ara privats de llibertat, tornaran al Palau de la Generalitat per governar i els Jordis, en Quim i l’Oriol podran abraçar de nou els qui estimen.
