Ens trobem a les portes de l’estiu. Per a molts infants es posa fi a una activitat feixuga de rutina, estrès i cansament i se n’obre una altra molt més dinàmica, lliure i atractiva, en definitiva.
Per a moltes famílies el fi de curs també suposa conciliació d’horaris, cercar activitats per als seus fills on passar part de l’estiu, altres persones que en tinguin cura… i disposar de més estones per gaudir plegats.
I pels mestres? Per a alguns comença aquell temps llarg de plaer: lectura de llibres a la fresca, infinitat d’hores al sol, converses amb amics, viatges… Per a molts s’amplia l’horari diari i es diversifiquen les tasques, combinarem oci i ofici. A partir del dia 1 de juliol tindrem accés a una àmplia oferta de cursos presencials i virtuals que ens permetran ampliar coneixements, posar en qüestió pràctiques, compartir idees amb altres professionals…
Després d’un necessari temps de descans us animo a repensar la nostra tasca a l’escola per enfortir-nos de cara el proper curs.
Heus aquí algunes preguntes que ens poden ajudar:
*Concepte d’escola:
– Ha existit sempre? No.
– Quina funció ha tingut al llarg de la història? Durant un temps els infants es necessitaven per treballar i no anaven a escola, més endavant els pares marxen a treballar i els infants han d’estar ocupats.
– Quina funció li atribuïm ara mateix a l’escola?
Volem preparar persones per a una feina? Segurament no sabem quines feines hi haurà quan els nostres alumnes arribin a l’edat laboral.
Volem persones plenes, capaces de voler aprendre al llarg de la seva vida? Que sàpiguen relacionar-se, que tinguin autoestima, capacitat de dialogar, empatia…?
Llavors, podem fer el mateix que fèiem fa uns anys? No podem donar continguts concrets; hem de deixar-los pensar i decidir; donar feines llargues; fer-los acabar totes les feines…
*Concepte de mestre:
Quin mestre pot fer això?
-Aquell qui la seva funció es redueix a ser transmissor de coneixements? Aquell qui seu en una taula algunes vegades situada damunt una tarima? No.
-O aquell qui sigui capaç de proposar, posar a l’abast motivació i estímuls? Aquell qui permeti que els infants avancin a partir de les seves motivacions?
Atenció amb què donem a cada infant.
Necessitem un equip a l’escola per valorar els nostres alumnes.
*Famílies:
– Què n’espereu de l’escola?
– Quin és el vostre paper en l’educació dels vostres fills i filles?
– De debò creieu que el volum d’extraescolars als quals estan assistint molts nens i nenes els farà millors? Més savis? Més preparats?
– De debò creieu que els deures tal i com estan plantejats la majoria de vegades actualment ajuden a ampliar els coneixements? Millorar l’aprenentatge?
Us proposo que sortiu tant com pugueu al carrer, al camp i la muntanya més propera -l’entorn-, observeu i convideu els infants a observar. Observar i pensar. Investigar.
Mirant avall hi veureu infinitat d’animalons atrafegats, fent activitats ben diverses, plantes oloroses, colors atractius, terra de diversos colors i textures… un món per descobrir. Mirant amunt, cues d’oreneta us passaran pel damunt, a voltes veureu núvols esfilagarsats, altres manyocs de cotó fluix, arbres en flor, castanyers on ja creix el fruit esplèndid, vermellor de cireres…
*Concepte d’infant:
-És un ésser format o en projecció? És un subjecte de dret? Té la mateixa naturalesa que nosaltres? Sí.
Com és doncs que als adults no els parlem com als infants? Com és que els podem castigar? Per què els avaluem amb números?
Fins aquí el recull de preguntes d’aquestes mes. Tant de bo us siguin útils per a la vostra tasca.
Mestres, famílies i infants, que tingueu un molt bon estiu.
