Inici Josefa Morón Radars

Radars

COMPARTIR

Si heu sentit parlar del projecte Radars , adreçat a  la gent gran que està sola, segur que us heu alineat immediatament amb les idees subjacents en el projecte: prevenció de la solitud a la vellesa i els seus resultats adversos així com  facilitar l’envelliment al propi entorn. Què bonic…oi?  Qualsevol esser humà vol el millor per l’altre, si més no perquè quan vol el millor pel pròxim, ho està volent per a ell mateix.

Quatre dades preses a corre cuita: a Catalunya hi ha un 18.3% de la població major de 65 anys de les quals  unes 450.000 persones són majors de 80 anys; a la Comarca de l’Anoia són 20.132 les persones que tenen més de 65 anys i 3.059 que tenen més de 85 anys; Igualada compta amb 7.246 persones més grans de 65 anys de les quals 1.256 son més grans de 85 anys. D’aquestes 1.256 persones una bona part viu en centres residencials  d’Igualada o Comarca. A la Comarca hi ha 803 places residencials i 335 de centre de dia d’un total de  58.639 places residencials que hi ha a tot Catalunya.

Per altra banda  i respecte la dimensió de les llars ens trobem a la Comarca de l’Anoia (2011) amb 9.816 llars d’una persona i 13.164 de dos persones i a Igualada amb 4.285 llars d’una persona i 4.532 llars amb dues persones. Aquestes dades ens donen informació sobre la inexistència de suport familiar directe derivat de la convivència a la mateixa llar de varies generacions.

D’aquestes dades s’entreveu tot un grup de gent gran major de 80-85 anys de la qual no es disposa de suficient informació o no està suficientment ben controlada por l’Administració i sobre la què es vol treballar mitjançant el projecte Ràdars.

A l’Ajuntament d’Igualada, i sobre el Radars es diu ”cal remarcar que l’objectiu final és que la xarxa de Radars, formada per la ciutadania i liderada per l’Ajuntament, faciliti que aquelles persones destinatàries del projecte es vinculin amb la comunitat per facilitar l’envelliment al propi entorn. No hi ha dubte de qui lidera el projecte, l’Ajuntament  i qui el duu a terme,  la ciutadania. A veure com es va desenvolupant…

Tota mesura que tendeixi a donar suport al fet d’envellir, dins el propi entorn i com a subjecte actiu del propi envelliment, a priori pot ser aplaudida, no obstant  hi ha obstacles importants  per dur-la a terme: invasió de la privacitat, relacions  complicades amb la família,  dificultats de vinculació amb la ciutat i les seves ofertes culturals generalistes, etc., etc.

Exercir de radar requereix d’una mirada amb valors i principis ben arrelats (solidaritat, humanitat, empatia, sentit de pertinença a la comunitat, etc.) que no tothom té.  D’altra banda exercir de radar requereix de espais petits on la coneixença sigui real però respectuosa i les relacions veïnals fluides.

Si bé la funció d’aquesta xarxa es pregona  com de  utilitat per  la pròpia gent gran i per a les seves famílies, al meu entendre és  sobretot d’utilitat per el Serveis Socials de la gent gran i la dependència que poden veure reeixit el seu treball de manera més fàcil i còmode.  Hi ha massa  persones que viuen soles  al límit del que la vida humana (biològica i psicològica)  demana. Ja veurem que podem fer el ciutadà-radar al respecte a més de donar tranquil·litat als Serveis Socials de l’Ajuntament.

Josefa Morón

COMPARTIR

FER UN COMENTARI

*