La pandèmia del coronavirus ha posat sobre la taula les eines tecnològiques i els continguts digitals com a eines per a l’aprenentatge en diferents etapes educatives. I ha donat visibilitat a iniciatives que exploren des de fa temps les possibilitats que obre l’educació en línia. És el cas de lapissarra.cat, plataforma impulsada pel professor igualadí Marcel Jorba, mestre de l’Institut Pere Vives Vich de la capital de l’Anoia.
En els tres anys d’existència els seus continguts acumulaven una mitjana de 500 reproduccions mensuals. El confinament i l’estat d’alarma van fer multiplicar per 20 les reproduccions fins les més de 10.000, segons explica Marcel Jorba, que reconeix que “el millor de tot és que hem rebut molts missatges de suport i agraïment tant per part de professorat com d’alumnat d’arreu de Catalunya que han estat utilitzant els nostres materials”.
A més de multiplicar la seva visibilitat, el confinament els va impulsar a donar un cop de mà als mestres que d’un dia per l’altra es van haver de reinventar: “vam crear una col·lecció de tutorials adreçats al professorat sobre com fer classes on-line. Allà revelem molts dels “secretets” que s’amaguen darrere dels nostres vídeos, per exemple, com crear una pissarra virtual amb una tauleta digitalitzadora. Això també ha tingut molt d’èxit, fins i tot durant les vacances d’estiu”, relata Marcel Jorba.
Un dels pocs espais d’educació online en català
Lapissarra.cat havia nascut molt abans que la pandèmia obligués a improvisar un canvi en la forma de fer classes. El seu impulsor recorda que “a finals del 2016 estava repassant temes de matemàtiques que havia estudiat a la carrera. Buscant per internet, vaig descobrir Khan Academy, on fan vídeos de classes amb la tècnica del pencasting digital, o sigui amb una pissarra virtual on el docent escriu a mà mentre explica, i em va anar perfecte. Era quasi com estar a classe amb un professor: ho vaig trobar genial!”. Marcel Jorba reconeix que “la idea em va agradar tant que, el gener del 2017, vaig decidir crear el portal “La pissarra i fer els pencasts jo mateix però, en aquest cas, en català. En anglès i castellà existeixen molts materials en vídeo de molta qualitat, però en català no n’hi ha gaires”, conclou el mestre igualadí
Marcel Jorba va començar el projecte en solitari, fent vídeos de les seves matèries i al cap d’un any i mig ja en portava 100, però volia que el portal cobrís com més àmbits de coneixement millor, així que el setembre del 2018 es van incorporar a l’equip el Ruben Sebastian (Química) i la Lluna Pineda (Filosofia). Ara, entre tots i després de 3 anys i mig, ja s’apropen als 500 vídeos publicats i pensen fer-ne molts més.
L’objectiu de lapissarra.cat és fer créixer el seu equip i poder oferir milers de vídeos de totes les matèries de forma oberta i gratuïta, tal com han fet fins ara. Tot i això, Marcel Jorba reconeix que “costa molt de captar nous col·laboradors, ja que no tenim cap mena de recurs per a poder pagar la feina de fer els vídeos” i, fins ara, han assumit de la seva butxaca totes les despeses de maquinari, programari, allotjament web, etc… sense cobrar res per tota la feina que han fet. L’impulsor del projecte explica que “estem buscant patrocinadors per tal de corregir la situació ja que, si volem tirar endavant, els necessitem sí o sí, però la cosa no és gens fàcil. Tot i això, seguirem treballant en aquesta direcció”.
Els alumnes de segon de Batxillerat, el públic principal
Pel que fa els alumnes als quals s’adrecen els continguts, tot i que voldrien cobrir tots els nivells possibles, especialment de secundària, van decidir començar pel batxillerat i, concretament, per segon de batxillerat, “on els alumnes tenen la pressió de la selectivitat”, explica Jorba, qui raona que “s’ha de comprendre que això porta molta feina i nosaltres no podem arribar a tot arreu”.
L’imminent inici de curs en plena pandèmia i els condicionants que poden alterar la vida acadèmica com es desenvolupava fins ara tenen en les eines i espais digitals una oportunitat que, en paraules de Marcel Jorba, és inexplicable que no s’hagi plantejat des del Departament d’Educació.
Un model semipresencial a secundària és “imprescindible”
Malgrat que “en la meva opinió no hi ha res com les classes presencials”, Marcel Jorba considera que la situació generada pel coronavirus fa “imprescindible” un model semipresencial “si es vol garantir la seguretat dels membres de la comunitat educativa i de les seves famílies i, alhora, la fluïdesa del curs”. Com exemplifica aquest professor igualadí, “en cas de tancament temporal d’un centre, resulta molt més senzill anar alternant entre la modalitat semipresencial i la modalitat totalment on-line segons les circumstàncies de cada moment” i conclou que “com a professor només demanaria poder veure tots els meus alumnes en persona com a mínim una hora a la setmana: la resta es pot fer virtualment”. Jorba reconeix que és més complicat aplicar aquest model als nivells educatius d’infantil i primària, sobretot perquè els pares no poden deixar els nens sols a casa.
Està preparada la comunitat educativa?
Però està preparada la comunitat educativa per a fer un salt cap a models d’educació online? Marcel Jorba defensa que “el professorat, majoritàriament, sí està preparat”, especialment després d’haver-se adaptat d’un dia per l’altre amb el confinament iniciat el passat mes de març.
Quant als alumnes i les seves famílies, Jorba assenyala dos factors: “el primer és de recursos: no tots els alumnes tenen un ordinador disponible i/o una bona connexió a Internet i és per això que jo defenso que les classes on-line s’han de poder seguir en tots els casos amb un simple telèfon mòbil, que pràcticament tots els alumnes tenen a partir de secundària. Això sí, cal garantir que els més vulnerables disposin de dades mòbils per a poder-se connectar”.
El segon factor assenyalat pel professor “és la problemàtica derivada del fet que els alumnes s’hagin de quedar a casa durant part de l’horari escolar. Això depèn molt de les edats, que determinen en gran mesura el seu nivell d’autonomia personal. Segurament no és assumible deixar nois de 1r i 2n d’ESO cinc dies a la setmana sols a casa, però potser dos dies sí que ho és. En canvi, els alumnes de batxillerat en tindrien prou amb assistir un parell de dies a la setmana a l’institut de manera que es garantís un contacte presencial setmanal amb tots els seus professors”.
Davant l’inici de curs més incert, Marcel Jorba dona un consell al professorat: “gasta’t 60 € en una tauleta digitalitzadora i comparteix la teva pissarra virtual amb els alumnes. Ah, i no esperis que l’administració te la pagui. Considera-ho una aportació desinteressada a l’ensenyament: et farà sentir més bé”.
