Pantalla Oberta projecta ‘Rostres de sàndal’

La Mina, una actriu índia d’èxit a Mumbai, no pot oblidar la seva germana petita Sita, de qui va ser separada a la força després de la mort de la seva mare. Trenta anys després, Mina s’assabenta que la Sita està bé i viu a Barcelona. Ara es diu Paula, és biòloga i no té cap record del seu passat. La Paula emprendrà el viatge de descobriment de la seva veritable identitat amb l’ajuda de Prakash, un atractiu immigrant indi que ven pel·lícules de Bollywood al barri barceloní d’El Raval.

Maria Ripoll, la directora, estudià direcció de cinema a l’American Film Institute (AFI) de Los Ángeles. Va debutar en el llargmetratge amb Lluvia en los zapatos (1996), pel qual va obtenir premis en diferents festivals internacionals. Posteriorment ha dirigit Tortilla Soup (2001), Utopia (2003), Mi vida en 65’ (2006) i Cromosoma cinc (2012). Amb Rastres de sàndal (2014) va participar en la secció oficial de la Seminci de Valladolid, va obtenir el premi del públic al festival de cinema de Montreal, i el guardó a la millor pel·lícula en els premis Gaudí. Sobre el lm la seva directora ha comentat: “Rastres de sàndal proposa un viatge emocional d’anada i tornada per connectar dues cultures a través de l’amor, la força dels llaços de fraternitat i l’autodescobriment. M’atrau molt descobrir les diferents cultures a través d’històries molt personals que parlen de sentiments universals. Quan l’Anna Soler-Pont (la productora i guionista) em va oferir dirigir Rastres de sàndal vaig veure que aquest viatge intercultural era completament possible. La meitat de la pel·lícula té lloc al Mumbai caòtic i el món colorista de Bollywood; l’altra part a la Barcelona més mediterrània, més organitzada i freda. Cada vegada que llegia l’última escena m’emocionava i una història amb un nal tan emocionant segur que és una molt bona pel·lícula. És una història de drama clàssic i sentiments universals”. La pel·lícula, es basa en la novel·la d’Asha Miró i Anna Soler-Pont, i a més de narrar la història de dues germanes separades quan eren petites, i criades en dos mons diferents condemnats a entendre’s, abasta temes com les adopcions de nens d’altres cultures, l’explotació infantil, la construcció de les identitats, o l’intercanvi entre Orient i Occident. Ens trobem amb una Barcelona i una Índia, que conviuen prou bé, encara que geogrà cament són llunyanes. Això mateix passa amb el guió a on el drama i la comèdia hi conviuen de manera harmoniosa. Amb uns diàlegs treballats, i amb unes escenes que d’una banda fan explotar sentiments quotidians i de l’altra detonen emocions minimalistes. La crítica ha dit: “Maria Ripoll ha dirigit una pel·lícula que s’ha de veure. Equilibrada, coral i utòpicament propera. Sabia el que tenia entre les mans i ha demostrat saber com lligar-ho per acabar projectant un film mereixedor del reconeixement del públic, com el que va recollir al Festival de Cinema de Montreal.