Inici Societat El jutge del cas ‘Volhov’ creu que Rússia hauria enviat a Catalunya...

El jutge del cas ‘Volhov’ creu que Rússia hauria enviat a Catalunya 10.000 soldats per defensar la independència

COMPARTIR

El magistrat del jutjat d’instrucció número 1 de Barcelona, Joaquín Aguirre, basant-se en indicis aportats per la Guàrdia Civil, vincula diversos empresaris independentistes, i fins i tot l’expresident de la Generalitat Carles Puigdemont, amb una suposada campanya de “desestabilització i desinformació” coordinada entre l’independentisme, el govern rus i el periodista de Wikileaks Julian Assange. A més, dona credibilitat a les afirmacions de l’empresari Victor Terradellas segons les quals hauria intentat que Rússia donés suport a la DUI amb 10.000 soldats, cosa que Puigdemont no va acceptar perquè “es va cagar a les calces”, segons Terradellas.

Segons la part de la interlocutòria a la qual ha tingut accés l’ACN, el jutge Aguirre dona credibilitat a les converses que Víctor Terradellas, empresari i president de l’ONG CATmón, va mantenir amb l’exmà dreta d’Artur Mas David Madí i l’exconseller d’ERC Xavier Vendrell el 14 i el 16 de maig del 2018, respectivament, i que ell mateix tenia gravades al telèfon mòbil que li va intervenir la Policia Nacional pocs dies després. De fet, el magistrat diu que “no hi ha motius per dubtar de la seva autenticitat, ja que almenys una part de la informació mencionada a arribat a succeir amb posterioritat”.

De la conversa entre Terradellas i Vendrell, la Guàrdia Civil n’extreu que Vendrell havia suggerit a Madí que comentés amb l’empresari i president de la Plataforma ProSeleccions Esportives Catalanes, Xavier Vinyals, “a qui Puigdemont fa encàrrecs en temes internacionals”, una plataforma de criptomònades amb la qual “la Generalitat pretén garantir l’estabilitat financera i evitar el control de l’estat en els moviments de capital”.

L’institut armat també apunta com a indicis contra Vendrell que Terradellas portava cinc mesos de delegat amb “un grup de Rússia creat a l’època de Gorbatxov pel desenvolupament d’aquesta plataforma de criptomònades”. El president de CATmón tenia previst viatjar a Rússia el 28 de maig del 2018, però quatre dies abans va ser detingut per la Policia Nacional en l’operació ‘Estela’ de la Diputació de Barcelona. Vendrell s’havia ofert a acompanyar-lo a Rússia.

La Guàrdia Civil assegura que aquest grup rus volia participar en temes de comunicació que estaven realitzant conjuntament Vendrell, Madí i l’amo de Mediapro, Jaume Roures. Per fer-ho, els russos “volien col·locar, al costat dels tres anteriors, a una persona al primer nivell, i estaven disposats a invertir entre 100 i 300 milions de dòlars o euros”. Terradellas va explicar que el cap del grup rus havia ofert a Puigdemont, el 24 d’octubre del 2017, tres dies abans de la DUI, “comptar amb 10.000 soldats i pagar tot el deute català, però l’expresident es va cagar a les calces; el grup rus volia fer de Catalunya un país com Suïssa”, afirma la Guàrdia Civil i recull la interlocutòria judicial.

En la conversa gravada entre Terradellas i Vendrell, aquest últim va mostrar “preocupació” perquè va dir que estava sota vigilància dels serveis secrets i volia garantir la màxima seguretat perquè no transcendissin les relacions amb Rússia.

Basant-se en aquesta conversa, el jutge Aguirre afirma que “la tardor del 2017 Rússia hauria ofert suport a Carles Puigdemont si hagués declarat la independència, fins al punt d’haver traslladat a Catalunya 10.000 soldats; si hagués acceptat, probablement els esdeveniments haurien estat tràgics i haurien desencadenat un conflicte armat amb l’Estat amb un incert número de víctimes mortals”.

En una altra part de la interlocutòria, el magistrat diu que el 9 de novembre del 2017, pocs dies després de la DUI fallida i l’empresonament o exili de part del Govern, Oriol Soler es va entrevistar a l’ambaixada d’Equador a Londres amb el periodista Julian Assange, creador de Wikileaks. Soler reconeix la trobada, i diu que hi va acudir amb Andreu Grinyó, “expert en campanyes de comunicació i afí a l’independentisme”.

Aquesta reunió, afirma la interlocutòria del magistrat, “s’emmarca en l’estratègia de desinformació i desestabilització en la que també hauria participat el govern del Kremlin com a part de la seva narrativa general sobre una Unió Europea a tocar del col·lapse, principal missatge dels mitjans de comunicació controlats pel Kremlin: Russia Today i Sputnik”. Afegeix que l’editora en cap d’aquests mitjans és propera al president rus, Vladimir Putin i també l’editora de Julian Assange i Eduard Snowden.

L’escrit judicial assegura que “l’estratègia coordinada de comunicació que es va activar durant el referèndum, i en la qual van participar-hi Oriol Soler i Julian Assange, va respondre a la combinació de diferents instruments: l’ús de les xarxes socials, piulades de Julian Assange i Eduard Snowden, les fàbriques de la web en relació als mitjans de comunicació russos Sputnik i Russia Today i els mitjans de comunicació catalans, tant públics com privats, en els quals hi participa Oriol Soler”. Al mateix temps, assegura el jutge basant-se en les tesis de la Guàrdia Civil, “l’estratègia de comunicació s’incardina en la guerra d’informació a la qual el general rus Valery Gerasimov fa nombroses referències”.

Aquestes vinculacions serveixen al jutge per reforçar el contingut dels àudios gravats per Terradellas. El jutge també afirma que Soler va viatjar a Sant Petersburg el 5 de juny del 2017 i això “dona més sentit” a la proposta que Terradellas, “actuant d’enllaç de Puigdemont”, hauria traslladat a Serguei Markov, polític i politòleg rus proper al Kremlin, “respecte el reconeixement de Crimea a canvi del suport rus a la independència de Catalunya”.

Per tot això, el magistrat instructor afirma que “sembla evidenciar-se que, en realitat, la ingerència russa com a mesura d’estratègia geopolítica de desestabilització va ser un fet durant la tardor del 2017, i per això es va difondre desinformació i notícies falses, com que s’havia viscut la pitjor violència a Europa des de la Segona Guerra Mundial o que Espanya no respecta les llibertats bàsiques de vot”. De fet, el jutge fa aquesta inferència basant-se en les converses gravades i en la documentació decomissada pel jutjat d’instrucció número 13 de Barcelona en la causa contra l’independentisme. Així, afirma que “l’estratègia de comunicació és una eina clau per aconseguir els objectius que es persegueixen, especialment guanyar adeptes a la causa independentista, que sent legítima permet als investigats desviar fons públics per lucrar-se de forma flagrantment irregular”.

El jutge afegeix respecte Oriol Soler que ha estat l’artífex de campanyes a favor de la independència de Catalunya “en el lliure exercici dels seus drets a la llibertat d’expressió i de premsa”, però apunta que entre el 2016 i el 2019 les empreses vinculades a ell van rebre al voltant de 3 milions d’euros de la Generalitat en contractes públics i subvencions, tot i que admet que aquesta informació s’ha de verificar formalment.

Altres detinguts

L’operació ‘Volhov’ pretén escapçar el suposat finançament irregular de l’independentisme, inclòs el Tsunami Democràtic o l’estada de Puigdemont a l’exili de Waterloo (Bèlgica). En concret, l’operatiu ha consistit en 31 escorcolls a domicilis i empreses i 21 detencions a diversos punts de Catalunya. Se’ls investiga per malversació de fons públics, prevaricació i blanqueig de capitals, possiblement relacionats amb desordres públics. En l’operació s’investiguen diverses vies de finançament amb fons públics “d’activitats irregulars alienes al destí legal” que tenien els diners procedents de subvencions. En els escorcolls s’ha intervingut gran quantitat de documentació, suports informàtics, i telèfons mòbils per a analitzar-los, però alguns ordinadors portàtils no eren a les oficines escorcollades perquè els treballadors els tenen a casa pel teletreball. La investigació continua oberta i no es descarten noves detencions en els propers dies.

Aquesta investigació ha estat secreta durant un any i mig després d’obrir una peça separada del cas ‘Estela’ contra suposades subvencions irregulars de la Diputació de Barcelona a entitats sobiranistes, entre les quals n’hi ha de pròximes a l’antiga CDC, com CATMón i Igman. El maig del 2018 la Udef de la Policia Nacional va entrar a la seu de la institució per escorcollar-la i va fer diverses detencions d’alts càrrecs. Més tard es va fer càrrec de la investigació la Guàrdia Civil.

El març d’aquest 2020, poc abans del confinament, el jutge va decidir citar a declarar com a investigats a 49 persones. Entre els investigats hi ha el diputat de JxCat Francesc de Dalmases. També s’investiga el president de la Fundació CATMón, Víctor Terradellas, i l’expresident de la Diputació de Barcelona, Salvador Esteve. La causa investiga possibles delictes de malversació de fons públics, prevaricació i tràfic d’influències.

El jutge va establir vuit peces separades dividides per les subvencions destinades per la Diputació de Barcelona a diverses entitats. Així, per exemple, hi ha peces per a les subvencions a CATMón i Igman; Voltia Solutions, Pimec, Setrategic i Konsector, i Utopia; Fundació Privada Empresa i Clima; Plataforma Educativa i Utopia; Funiber; Grupo IGFA i M. Costa Rica, i Ecosde.

A banda de Madí, Vendrell i Soler, la Guàrdia Civil ha detingut 18 persones més. Entre aquestes, destaquen l’interventor de Presidència durant l’etapa Puigdemont, Jordi Serra; el cap de l’oficina de Puigdemont, Josep Lluís Alay, que ja ha quedat en llibertat amb càrrecs per una factura del Fòrum Internacional Crans Montana del 2017; l’empresari, excònsol honorari de Letònia i president de la Plataforma ProSeleccions Esportives Catalanes, Xavier Vinyals; els directius de l’empresa igualadina Events, Roc Aguilera i Toni Fusté, que haurien organitzat alguns actes públics independentistes; l’empresari gironí Josep Campmajó; l’alcalde, el regidor d’Urbanisme i l’arquitecte municipal de Cabrera de Mar, Jordi Mir, Enric Mir i Ramon Vilà, respectivament pel projecte d’una escola concertada a la Villa Bugatti vinculada a la Fundació El Brot, de Xavier Vendrell; el director general de Centres Públics del Departament d’Educació, Josep González Cambray, i la de Centres Concertats i Privats, Pilar Contreras, pel concert de l’Escola El Brot, un centre d’educació especial de Sant Joan Despí; Marta Molina, exregidora d’ERC a Sant Joan Despí i professora d’institut; Lidia Domingo, subdirectora general d’Avaluacions Mèdiques de la Generalitat; l’economisa i empresari de Vilafranca del Penedès Jordi Sanglas; i la comunicadora Ruth Juncosa.

Pol Solà / ACN

COMPARTIR

FER UN COMENTARI

*