El celler i molí d’oli de l’antic Sindicat de Vinyaters d’Igualada va tornar a obrir les portes ahir després de molts anys a l’oblit. L’edifici, obra de l’arquitecte Cèsar Martinell, s’ha recuperat en els dos últims anys i ara, amb motiu de la festa major de la ciutat, s’ha obert al públic. Ahir es va fer la conferència inaugural i durant tota aquesta setmana es faran visites guiades a les instal•lacions (amb totes les entrades ja esgotades). A més, quan s’acabi la festa la intenció de l’Ajuntament és continuar les millores a l’edifici perquè es pugui visitar regularment i fer-hi activitats. El mateix alcalde d’Igualada, Marc Castells, va dir ahir que, “a més de conservar-lo, al patrimoni se li ha de donar un ús” i que “aquesta obra de rehabilitació només ha fet que començar”.
Amb aquesta intervenció, els ciutadans d’Igualada guanyen un nou element del patrimoni arquitectònic que durant molts anys havia quedat en desús. L’arquitecte tècnic Pep Riba explica que en aquests últims anys s’havia col•lapsat una part de la coberta i que hi havia “por i angúnia”, perquè van veure que l’edifici tenia “problemes estructurals greus”, però també comenta que quan van entrar a l’interior de l’edifici es van adonar que estaven treballant sobre “una autèntica meravella”. “Hem passat d’una pila de runa a una pila d’il•lusions”, hi afegeix Xavier Bargalló, president d’Agro Igualada Cooperativa. Un cop fet el pas més gros, ara caldrà transformar aquestes il·lusions en una realitat per donar un ús a l’edifici.
Arquitectura d’autor
El celler projectat per Cèsar Martinell s’emmarca en un context en què el cooperativisme agrari sent la necessitat de crear espais dignes per a la producció del vi. Hi ha una certa “arquitectura d’autor” que comença a “monumentalitzar el camp”, tal com explica la historiadora de l’art Raquel Lacuesta, i de la qual Gaudí és pioner a finals del segle XIX. El celler d’Igualada arriba ja ben entrada la centúria següent, el 1921, quan el Sindicat de Vinyaters va encarregar a Martinell el celler i molí d’oli, que es va construir en només uns mesos i que segueix la concepció arquitectònica i funcional adoptada per l’autor en altres edificis agraris en plena època del noucentisme, però amb reminiscències modernistes. En aquest sentit, Lacuesta destaca el valor del celler, ja que “està com congelat en el temps i s’hi pot fer molt des del punt de vista pedagògic”.
