Inici Societat Front comú d’alcaldes, plataformes i veïns de l’Anoia davant «l’allau» de projectes...

Front comú d’alcaldes, plataformes i veïns de l’Anoia davant «l’allau» de projectes d’energies renovables

COMPARTIR

Aquest estiu s’ha donat llum verda a diversos projectes d’energies renovables que afecten cinc municipis de l’Anoia i que, segons denuncia la plataforma Preservem l’Anoia, sumarien 300.000 plaques solars, 59 torres d’alta tensió de 60 metres i 100 quilòmetres de línies elèctriques. «Venen a saquejar les terres», denuncia Martí Senserrich, un dels portaveus de la plataforma, que aquesta setmana ha presentat recursos d’alçada a tres dels projectes. També ho han fet alguns dels ajuntaments afectats com Òdena, Bellprat i Jorba. En aquest darrer municipi hi ha projectada una línia aèria d’alta tensió que travessaria tot el poble. «No podem fer les coses malament perquè anem tard en matèria de renovables», denuncia l’alcaldessa, Pilar Queralt.

Aquesta setmana s’acaba el termini perquè particulars, entitats i ajuntaments puguin presentar recursos a diversos projectes d’energies renovables que van aprovar-se a principis d’agost i que afecten sis municipis de la comarca de l’Anoia (Òdena, Jorba, Rubió, Argençola, Bellprat i Sant Martí de Tous). Es tracta de projectes eòlics i fotovoltaics que, en conjunt, sumen 300.000 plaques solars repartides en 865 hectàrees de terreny, 59 torres d’alta tensió de 60 metres d’alçada i 100 quilòmetres de noves línies elèctriques.

Un impacte «brutal»

La plataforma Preservem l’Anoia ha engegat un seguit de reunions informatives als municipis afectats per explicar als veïns quin impacte poden tenir aquests projectes si s’aproven definitivament. De la seva banda, els alcaldes dels ajuntaments afectats també s’han reunit per pactar una estratègia conjunta a l’hora de presentar al·legacions. Una de les reivindicacions dels ajuntaments és que totes les línies d’alta tensió siguin soterrades i ja han fet arribar aquesta petició al Departament d’Acció Climàtica, que s’ha compromès a fer-ne un seguiment.

El municipi d’Òdena està afectat per tres projectes fotovoltaics -Anoia I, Anoia II i Escribano Solar- i també per la línia d’evacuació del projecte Matacan Solar, que vol construir un parc solar a Sant Martí de Tous. En total, al municipi hi ha previst instal·lar 198 hectàrees de plaques solars, una subestació de mitja tensió, 10 quilòmetres de línies de mitja tensió i 24 d’alta.

En declaracions a l’ACN, el seu alcalde, Jaume Xaus ha dit que l’impacte de línies d’alta tensió que contemplen torres de 60 metres d’alçada «serà brutal». Davant d’això, el consistori ha presentat al·legacions per reclamar, principalment, el soterrament de totes les línies i també que es respecti la distància de mínim 100 metres de les masies. Xaus ha posat en valor l’aliança que han fet els sis municipis per tenir «més força» i deixa clar que treballaran en la línia jurídica i política per aconseguir que aquesta situació es reverteixi.

També té projectada una línia àrea de molt alta tensió el municipi de Jorba. En concret, serien uns 18 quilòmetres de línia amb torres de 60 metres que travessarien el poble de punta a punta. «Ens hi hem oposat des del primer moment», ha afirmat l’alcaldessa, Pilar Queralt, que a més, explica que el POUM de Jorba «ja diu que no poden haver-hi més línies d’evacuació i només amb això ja hauria d’haver-n’hi prou per obligar a soterrar la línia». Queralt deixa clar que no estan en contra de les renovables però defensa que es faci «de forma planificada i intentant fer el mínim impacte al territori». «Som a temps de fer les coses bé i si anem endarrerits en el tema de les renovables perquè hem perdut molts anys, no podem fer ara les coses ràpid i malament», ha denunciat.

Es dona el cas que les empreses que han presentat els projectes han decidit separar les línies elèctriques d’evacuació dels projectes principals. Per tant, s’està a l’espera que tornin a presentar un nou projecte per a les línies. Els alcaldes s’han mostrat crítics amb aquesta decisió perquè, segons ha explicat Queralt, «és tot un conjunt, no es pot deslligar una cosa de l’altra. Un parc fotovoltaic necessita una línia d’evacuació i, per tant, creiem que no pots aprovar un parc sense saber com serà finalment la línia d’evacuació».

També a Bellprat, un poble amb una setantena d’habitants, es mostren crítics. En aquest municipi s’hi ha aprovat un camp de plaques solars de cinquanta hectàrees. El seu alcalde, Martí Gual, relata que estan situades justament a la zona que no va quedar afectada per l’incendi forestal de fa dos anys. «Seria un desastre total perquè tenim un terç del poble afectat pel foc i ara tindrem un altre terç ple de plaques», explica. A més, en el seu cas, el projecte no respecta els 100 metres mínims de distància entre masies i col·loca les plaques a uns 50 metres d’una masia i a 70 metres d’una altra. «Jo, personalment, no viuria en aquestes masies si les posen a aquesta distància», apunta.

Disposats a arribar a la via judicial

La plataforma Preservem l’Anoia fa temps que lluita per intentar frenar «l’allau» de projectes de renovables que s’estan presentant a la comarca de l’Anoia i s’ha mostrat molt crítica amb les darreres aprovacions. En aquest sentit, un dels seus portaveus, Martí Senserrich, ha detallat que han presentat recursos d’alçada a tots els projectes que ja s’han aprovat inicialment i que ho faran amb tots els que puguin venir. A més, deixa clar que, un cop esgotada la via administrativa, aniran a la judicial. «És una bogeria d’hectàrees el que tenim sobre la taula. Venen a saquejar les terres», lamenta.

Des de la plataforma creuen que hi ha d’haver un «equilibri territorial» i critiquen que la majoria de projectes vagin sempre a caure a zones com la Catalunya Central o Terres de l’Ebre. En canvi, denuncien, «a l’àrea metropolitana de Barcelona, que té teulades suficients per omplir-les de plaques, no s’hi planteja ni un petit projecte». En aquest sentit, reclamen una planificació de les renovables «participada» per la ciutadania, les plataformes i els ajuntaments. «No podem entendre que vingui la gent de fora a dir-nos com hem de fer les coses», lamenta Senserrich.

Mar Martí / ACN

COMPARTIR

FER UN COMENTARI

*