‘De caballos y hombres’ a Pantalla Oberta

Aquest gener del 2016 sembla que començarà amb molt bon cinema europeu i de darrera fornada, tant al Cineclub com a Pantalla Oberta. Bé podríem, agafar-nos al títol d’aquell primer disc dels Manel, “Els millors professors europeus”, per intentar descobrir quins poden ser els nous mestres d’això que en diem cinema europeu. En aquesta primera sessió de gener de ‘Pantalla Oberta’ ens traslladarem a la gèlida Islàndia (un país d’aquells petitons, però en el què el cinema també existeix). I ho fem amb l’opera prima, brillant, de Benedikt Erlingsson, qui també signa el guió, De caballos y hombres (2013). Premiada a diversos festivals (al de Donostia, amb el Premi Nous Realitzadors, i al REC  de Tarragona), el director explora les insòlites relacions entre homes i cavalls, que conviuen, més o menys, en harmonia, en una petita i dispersa comunitat rural islandesa. Una història, o unes històries, doncs es tracta d’un film coral, episòdic, immers en uns esplèndids paisatges (i molt ben fotografiats), amb uns diàlegs secs i lírics, i tot plegat, salpebrat amb situacions humorístiques (que poden començar de color blanc per anar enfosquint-se, basculant entre la comèdia i la tragèdia) al voltant de les anècdotes, vivències, rancúnies,… entre aquest veïnat. El film molt ben rodat, entrellaça aquestes diverses històries, amb els ritmes quotidians del treball, l’amor, les rivalitats, la mort,… tot amanit amb l’humor negre o ironia del director islandès.

Erlingsson, que a més de director i guionista, ha estat actor, i ja havia participat en d’altres projectes cinematogràfics, així, el podem recordar com a actor en El jefe de todo esto (2006) de Lars Von Trier –i projectada fa unes temporades al Cineclub-, concep així la seva pel·lícula: “Com a escriptor i director d’aquest projecte, sóc, en primer lloc, un propietari de cavalls islandesos i he estat profundament involucrat en la cultura eqüestre al llarg de tota la meva vida. Els cavalls, molt sovint, han reflectit els seus amos, i explicant aquestes històries d’homes i de cavalls, explico les seves lluites conjuntes i el llaç místic que hi ha entre ells, i espero il·luminar una mica més l’actual batalla entre l’home i la naturalesa”.

En definitiva, un debut amb De caballos y hombres de celebració. Hi descobrireu un film original i diferent. Us podeu preguntar si som davant una nova joia del cinema europeu: subversiva, irreverent, insolent, desvergonyida, agosarada. En fi, una obra meravellosament estranya.