Inici Política La CUP qüestiona l’ús d’un terreny municipal per a l’edifici TIC

La CUP qüestiona l’ús d’un terreny municipal per a l’edifici TIC

COMPARTIR
Imatge de com seria el nou edifici de TIC Anoia al barri del Rec ideat per l'arquitecte Xavier Claramunt i el cofundador del Rec.0 Ramon Enrich.

El grup municipal de la CUP a l’Ajuntament d’Igualada celebra la iniciativa d’un nou edifici per a les empreses TIC, que “seria positiu tan per Igualada com per l’Anoia dinamitzar el sector” tot i que sostenen que “no és imprescindible estar ubicat al Rec”.

Per als cupaires, per fer del barri del Rec una zona habitable i no només industrial, és necessari que disposi d’equipaments públics essencials, com ara un CAP, una escola pública i pisos de protecció oficial. D’aquesta manera s’evitaria el procés de gentrificació, és a dir, l’encariment progressiu del barri que el convertiria en un gueto només accessible per a determinats nivells econòmics. Per això és necessari que els espais de propietat pública al barri siguin destinats a equipaments bàsics que portin la vida al barri.

En aquest sentit, la CUP lamenta que cedir un dels pocs terrenys que l’Ajuntament té en propietat al barri del Rec a la iniciativa del sector TIC “limitaria o anul·laria les possibilitats del barri de disposar d’equipaments públics que facin d’ell un lloc habitable amb els serveis necessaris sense haver de desplaçar-se”.

Balanç positiu de la jornada sobre urbanisme feminista

El passat dissabte 8 d’abril a l’Adoberia Bella va tenir lloc una xerrada i un itinerari organitzats pel grup municipal CUP Igualada per repensar el barri del Rec en clau feminista. L’activitat va ser dinamitzada per l’arquitecta igualadina Roser Casanovas, membre del “Col·lectiu Punt 6” i van assistir més de trenta persones. El barri del Rec, ara per ara, té pocs usos a la pràctica: un eix de mobilitat vehicular, com a zona d’aparcament o com a seu de diverses empreses, a més hi ha molts espais abandonats i/o buits. Tot plegat fa que Igualada, a través del barri del Rec, tingui una gran oportunitat per repensar-se.

A la xerrada es va posar sobre la taula la divisió històrica entre l’espai de “producció” i l’espai de “reproducció”, és a dir, entre l’espai públic pensat per acollir i afavorir la producció material i econòmica i l’espai privat que és històricament l’espai per les tasques de cura. D’aquesta manera a l’espai públic es genera un greuge comparatiu no només entre gèneres, sinó també per edats, per orígens, per necessitats especials, etc. Per tal de superar aquests greuges comparatius, l’urbanisme feminista planteja posar a les persones al centre de les planificacions urbanístiques per a fer possible l’equitat entre els diversos actors socials, és a dir, assolir l’equilibri entre la vida de les persones i les activitats que es desenvolupen en l’espai urbà.

Una de les propostes del col·lectiu a l’hora de planificar projectes urbanístics és la participació ciutadana vinculant i transversal. S’ha puntualitzat que avui en dia la cultura de la participació no és quelcom massa arrelat, però en els processos no vinculants la participació encara és menor. Segons Roser Casanova, els processos participatius serveixen perquè permeten a tots els segments de la societat aportar el seu coneixement del territori oferint als arquitectes i urbanistes una mirada més amplia sobre la zona que volen planificar. No obstant, són les institucions que promouen els processos participatius les que han d’anar a buscar els diferents segments de la societat (veïns, escoles, entitats, empreses, etc.) per tal de poder tenir un mapa sobre els diversos interessos de la societat. Igualment, si els promotors no posen sobre la taula la confrontació entre “espai productiu” i “espai reproductiu”, acaba sent un tema que no surt perquè aquesta és una qüestió amb la que no estem familiaritzats. Per tant, els responsables de fer els processos participatius urbanístics també són els responsables de fer aparèixer la necessitat d’equilibrar a l’espai públic la “productivitat”, és a dir facilitar la mobilitat dels cotxes, afavorir la ubicació d’empreses, etc., i la “reproductivitat”, és a dir, ubicar escoles, equipaments, camins escolars, centres mèdics, espais segurs i d’esbarjo, etc.

Un cop acabada la xerrada, els participants junt amb la ponent Roses Casanovas, han realitzat un itinerari pel barri. A cada una de les parades proposades els participants anaven exposant diversos punts de vista. Alguns dels comentaris remetien a la dificultat de planificar el barri degut a que quasi la totalitat del barri és de propietat privada i cal un govern amb voluntat que cerqui els mecanismes per incentivar l’ús dels espais buits més enllà d’esdeveniments puntuals. Les aportacions dels participants han assenyalat que cal pensar el Rec tenint present que, tot i que per a molts igualadins el Rec és un lloc per poder aparcar, per a molts montbuiencs el barri és zona de pas per venir a Igualada. Han assenyalat també que els carrers són espais insegurs, sobretot de nit i que cal recuperar el riu per fer d’ell una zona per l’esbarjo.

FER UN COMENTARI

*