Inici Política Com és ser alcalde d’Igualada?

Com és ser alcalde d’Igualada?

COMPARTIR

[Img #19584]L’espai de debat i reflexió Dimarts de Diàlegs ha aconseguit aquest dimarts una fotografia històrica: els cinc alcaldes que ha tingut la ciutat d’Igualada al llarg de la democràcia, junts en un debat.

 

El lema, amb el qual la iniciativa de l’Ateneu Igualadí celebrava el seu primer aniversari, era “Et presentaries per ser alcalde d’Igualada?”. I el suggerent reclam va aconseguir omplir la sala de socis de l’Ateneu. Entre els assistents, regidors, exregidors i exalcaldes de municipis veïns com Joan Vich.

 

L’acte va començar amb una introducció a càrrec del politòleg Ramon Canal, que és investigador especialitzat en política local de l’Institut de Govern i Polítiques Públiques de la UAB i professor de la Facultat de Ciències Polítiques i de Sociologia de la mateixa universitat. Canal va definir l’alcalde com “la figura més important d’una comunitat local”, una persona que “ha de ser d’una pasta especial”. El politòleg va definir el sistema electoral espanyol com “prou satisfactori” i va qualificar la proposta de reforma del govern del PP que pretén atorgar les alcaldies a les llistes que obtinguin majories simples com “un frau democràtic”.

 

En un context de globalització, considera Canal, “perden pes els estats, però els entorns locals són importants” i amb la crisi, s’imposa “una època d’austeritat on cal ser intel·ligent i proactiu en la gestió, amb capacitat d’activar i garantir serveis”.

 

[Img #19581]A continuació van intervenir els cinc alcaldes d’Igualada des dels primers ajuntaments democràtics: Manuel Miserachs (1979-1991), Ramon Tomàs (1991-1992), Jordi Aymamí (1992-1995 i 1999-2011), Josep Maria Susanna (1995-1999) i Marc Castells (des de 2011).

 

Manuel Miserachs va obrir les intervencions recordant el seu activisme polític durant la dictadura. Ramon Tomàs va ser alcalde durant poc més d’un any, fins que PSC, ERC i ICV van presentar-li una moció de censura. Aquesta fita de la política igualadina –que va fer alcalde per primer cop a Jordi Aymamí- ha planat amb humor en alguns moments del debat. Tomàs va dir que ser alcalde és una qüestió “vocacional, de caràcter”. Josep Maria Susanna es va trobar com a candidat gairebé per casualitat. La moció de 1992 va deixar un “panorama convuls” a CiU i Susanna va ser “el candidat de consens”. Com recordava, “Jordi Pujol i Miquel Roca em van cridar un dia per dir-me que havia de ser el cap de llista”.

 

Jordi Aymamí va defensar la seva dedicació a la política “per compromís social” i va recordar la seva afiliació a la CNT durant la transició. Després entra en contacte amb el socialisme igualadí i el 1991, Antoni Dalmau –que no es tornava a presentar- li va oferir ser el cap de llista.

 

[Img #19580]Marc Castells, alcalde des de 2011, va recordar unes colònies a Algemesí amb Mossèn Ballarín quan tenia 14 anys com el moment en què “em vaig adonar que havia de dedicar esforços a l’alliberament nacional”. En l’àmbit local, com a estudiant “vaig patir la Hispano” i va explicar com van llogar un autobús entre 45 joves per anar a la universitat, fins que al tercer dia la Guardia Civil els va multar. El 2007 Artur Mas el crida per proposar-li que sigui cap de llista. L’actual president de la Generalitat li va ser sincer: “sé que no guanyaràs”.

 

Al llarg del debat s’han succeït les anècdotes i vivències dels diferents alcaldes. Miserachs no s’ha estat de lamentar que “fa fàstic veure tanta gent que s’aprofita del càrrec per fer-se ric”. Ramon Tomàs, que va estar al càrrec poc més d’un any, va atendre “un miler de persones” al seu despatx. Josep Maria Susanna sortia de casa amb una gravadora a on registrava els desperfectes que observava pel carrer, per comunicar-los després als serveis tècnics de l’ajuntament. Aymamí recorda de la seva etapa com alcalde “una agenda variada i intensa” que incloïa “muntanyes de signatures”. De fet, l’únic exalcalde socialista reconeixia entre somriures que “amb tanta signatura és un miracle que no hagi aparegut cap document estrany”. Marc Castells va explicar que es dedica a atendre amb deteniment les xarxes socials a les nits, perquè els alcaldes “hem de ser més transparents i pròxims”. Per a l’alcalde, Facebook i Twitter “són un barri més de la ciutat”.

 

COMPARTIR

FER UN COMENTARI

*