Inici Cultura Artur Mas inaugura la nova seu de l’IPHES, encarregat d’investigar a l’Abric...

Artur Mas inaugura la nova seu de l’IPHES, encarregat d’investigar a l’Abric Romaní de Capellades

COMPARTIR

[Img #6052]El president de la Generalitat, Artur Mas, ha inaugurat aquest divendres a Tarragona la nova seu de l’Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social (IPHES), un centre de referència a nivell internacional en el camp de l’evolució humana ubicat al Campus Sescelades de la URV. Mas ha celebrat que aquest equipament, «que semblava una utopia», s’hagi convertit «en una magnífica realitat» i ha destacat que, aquesta fita aconseguida amb l’IPHES «potser també valdrà per un país». El president ha insistit que «sovint es [Img #6053]pensa que les utopies, les quimeres i els somnis no existeixen, però no se sap mai, no és mai segur que sigui així i tot depèn d’una sèrie de factors», ha reflexionat.

L’IPHES, un centre pioner

L’edifici de l’IPHES, amb una inversió de 6 MEUR, es va començar a utilitzar ja al juny de l’any passat, i des d’aleshores acull a la seixantena de membres de l’equip que en els últims anys havien treballat en unes instal·lacions municipals del centre de [Img #6054]Tarragona. Amb una superfície de 3.000 metres quadrats repartits en tres plantes, acull laboratoris, despatxos, magatzems de col·leccions de fòssils i aules de docència. El centre s’ha convertit en un dels tres centres d’investigació amb més alt impacte científic internacional en el camp de l’evolució humana.

Dirigit per Eudald Carbonell, es va crear el 2006, consta d’una plantilla de 62 persones entre  investigadors, tècnics i administratius. El pressupost total de l’IPHES per a l’any 2012 va ser de tres [Img #6055]milions d’euros i mai fins ara havia tingut un edifici en propietat. El seu director ha destacat que el centre «és una estructura que vol sumar, amb l’objectiu de treballar pel coneixement i per la construcció de pensament científic i crític; dedicat a potenciar la visió evolucionista i el pensament crític, i portar-lo a la societat per influir en la presa de decisions».

Les darreres troballes a Capellades van demostrar la complexitat organitzativa dels neandertals
[Img #6056]
Les troballes més importants de la darrera campanya d’excavacions a l’Abric Romaní de Capellades corresponen a una sèrie de fogars de fa uns 60.000 anys que es troben a la zona que utilitzaven els neandertals com a dormitori. El responsable de l’excavació de l’Abric Romaní de Capellades i director de l’Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social (IPHES), Eudald Carbonell va destacar el passat mes d’agost que aquest descobriment demostra la «complexitat organitzativa de les societats neandertals», ja que «els fogars del dormitori estaven fets amb plaquetes de travertí per guardar la calor i estaven associats als focs centrals». «La campanya d’excavació ens ha permès explicar la conducta i la capacitat d’organització social d’aquests grups d’homínids que es van extingir fa uns 25.000 anys», va ressaltar Carbonell.

A més, la composició dels focs i els materials utilitzats per escalfar-los han permès demostrar als investigadors de l’IPHES la semblança entre el comportament dels neandertals i el de l’espècie Homo sapiens. Carbonell ha ressaltat que «la tecnologia de tipus laminar amb què estan fets els fogars és característica dels Homo sapiens» i, per tant, «trobem un punt de convergència entre ambdues espècies».

Segons Carbonell, aquestes proves de la complexitat organitzativa dels neandertals i de les seves semblances amb els Homo sapiens són «concloents i úniques a Europa», ja que «amb els trenta anys que portem d’excavació mai no havíem trobat un nivell que presenti aquesta convergència de dades». Tot i les semblances entre les dues espècies, Carbonell ha ressaltat que els contactes que hi va poder haver entre els neandertals i els Homo sapiens «era molt esporàdic» i l’aprenentatge entre uns i altres «era a partir de la imitació».

L’excavació del passat estiu a l’Abric Romaní, d’una extensió de 300 metres quadrats, ha permès trobar proves sobre la distribució especialitzada de l’espai. D’aquesta manera, segons Carbonell, la presència de fogars dormitori, el fogar central i la indústria laminar «mostren la complexitat del comportament neandertal».

Els fogars dormitori s’han trobat col·locats en forma d’arc i prop de la paret, separats per uns 50 i 70 centímetres un de l’altre. Segons Carbonell, això indica que es tractava d’una zona d’habitació on es realitzaven activitats relacionades amb el descans del grup. A més, aquests focs servien als neandertals per escalfar-se fora del foc central i «hi havia pràcticament un foc per persona o per dues persones», ha ressaltat Carbonell.

COMPARTIR

FER UN COMENTARI

*