Es mira les tendències l’Anoia? D’entrada cal pensar que sí. Ve de seguida al cap que l’èxit del BSTIM o bé l’increment de l’activitat del 4DHealth en són bona mostra. Caldria, però, que els exemples s’anessin fent nombrosos.
Per subsistir cal innovar i per innovar cal generar i dur al mercat noves idees, però és vital que aquestes idees siguin compatibles amb el que avui són tendències i demà seran moda o pràctica comuna.
A l’hora de generar idees d’innovació a dins de l’empresa o bé en qualsevol altra activitat, hi ha dos factors externs als que cal fer un seguiment acurat:
Per una banda, l’evolució dels recursos tècnics, logístics, científics, tot allò al que se’n sol dir l’estat de l’art.
Per altra banda, l’evolució de l’entorn en el seu potencial d’incidir sobre el nostre mercat, cosa que habitualment té molt a veure en com va canviant el nostre propi model de vida.
Actualment no calen grans recursos per seguir l’estat de l’art. Fa algunes dècades era un treball ingent de cerca documental i bibliogràfica. Ara internet ens dona moltes eines. Igualment per obtenir informació sobre les tendències que ens poden afectar, tot i que, en això, encara hi ha una qüestió de sensibilitat, de nas, en l’anticipació de factors que ens poden fer descobrir molt bones oportunitats o bé evitar que ens n’anem en orris.
Per això ens cal ser observadors i tafaners, i escoltar tantes opinions com sigui possible, sense oblidar que no sempre les més útils vindran del nostre propi sector. Perquè la innovació és extraordinàriament transversal.
M’atreveixo a posar un exemple d’anàlisi de tendència que pot afectar al sector de la pell: escolto que es preveu que pels volts del 2050 la proteïna animal majoritària per al consum humà vindrà del consum d’insectes. Això és d’aquí a poc més de 30 anys, o sigui un període relativament breu com per considerar-ne l’impacte real. Pensem que l’any vinent ja farà 25 anys dels jocs olímpics de Barcelona, que semblen de fa quatre dies. En un averany ràpid això significaria: menys consum de carn de vacum, escassedat de la seva pell, preus més alts de la mateixa, i compromís seriós de la viabilitat econòmica de l’ús de la pell enfront dels materials alternatius.
Potser sigui cert com a aproximació simple, i per tant, un dels punts a tenir en compte com a amenaça en l’anàlisi estratègica que facin del seu negoci les empreses afectades. Però per tenir un criteri més fonamentat, cal considerar força més aspectes que passen a l’entorn, i com afectaran:
Estem disposats a canviar els nostres costums i gustos gastronòmics fins a aquest punt? Menjarem només per alimentar-nos o continuarem considerant els àpats com una part gratificant i lúdica de les nostres vides?
No es consideraran punts intermitjos com la producció més intensiva de peix (el planeta té molta més aigua -salada- que terra) del que sí que es pot aprofitar la pell?
Les tendències animalistes i l’extensió del vegetarianisme i veganisme, ben constatable actualment, hi jugaran algun paper?
Hi ha un problema amb les tendències, que mai saps en quin moment es comencen a accelerar i esdevenen moda en sentit extens. Si no ho has previst abans, ets mort.
En aquest cas, la meva opinió és que la tecnologia (l’estat de l’art) ha de permetre el sector de la pell fer passos importants en l’aprofitament de part de la pell per alimentació, suavitzant així l’impacte de l’obtenció de la carn (15.000 litres d’aigua, 8 quilos de menjar per cada quilo de vedella) i generar un nou negoci a partir del mateix material de què es parteix actualment es doni resposta a un mercat que continuarà demanant els sabors coneguts en la seva dieta. Hi pot ajudar també l’evolució tecnològica en la pròpia gastronomia, que ens ajudarà a identificar bé què és el que se’ns fa atractiu d’una menja amb una base més científica.
Possiblement aquest seria el pas de l’entrada del sector de la pell al món de la biotecnologia en un sentit més ampli. Fa pocs anys es va plantejar la possibilitat de fer créixer pell artificialment en un projecte europeu; fer-ne pell o fer-ne carn, serà en un cert moment una decisió estratègica. Qui més en sabrà, però, serà el sector de la pell.
