Vilanova a Escena ho ha tornat a aconseguir. La plaça Joan Vich i Adzet es va convertir dissabte en un gran escenari a l’aire lliure, amb l’estrena del sainet El Modernista. Més de set-centes persones assegudes i centenars dretes van omplir l’espai per gaudir d’un espectacle vibrant, emotiu i ple d’humor, ambientat a la Vilanova del Camí del 1912.
Segons la regidora de Cultura, Carlota Silva, el públic va poder viure una vetllada “meravellosa” gràcies a la implicació de prop d’un centenar de persones entre actors, ballarins, músics i voluntariat.
Aquesta és ja la quarta producció del projecte comunitari, després de Festa 62, Cançó 68 i Golfus del Met. Per Pau Duran, autor del guió, l’obra va aconseguir l’equilibri perfecte entre sainet humorístic, música i dansa, i confirma que Vilanova a Escena “ja és un projecte plenament consolidat i del qual ens podem sentir molt orgullosos”.
Duran ha volgut agrair el suport de totes les persones i entitats implicades, l’entusiasme del públic i el suport institucional de l’Ajuntament vilanoví, i ja avança que comença a pensar en noves idees per a l’any vinent amb intenció de convertir aquesta proposta en “un projecte de referència a la comarca”.
Des de Cultura, Carlota Silva ha volgut expressar “un agraïment immens” a totes les entitats culturals, artistes, col·laboradors i professionals que han fet possible l’espectacle. Ha tingut mencions especials per l’elenc, els músics, els cossos de ball d’Artístic i de l’Esbart Dansaire, el vestuari d’Urbani Castilla, Casajuana Perruquers i Lorena Estilista, el guió de Pau Duran, la direcció musical de Sheila Grados, la direcció escènica de Maria Berenguer, i també per Las Dos Cotorras i la Gent del Camp del Rei. I sens dubte per al públic, “que dona sentit a tot plegat”.
I tot i que cada any, com reconeix la regidora, sembla que serà l’últim, la resposta del públic els torna a donar energia per continuar. Per ella, el projecte té també un valor afegit: recuperar la memòria local amb la participació del poble, i com diu amb convicció, “la memòria és un acte d’amor”.
