Vacunar-se al matí contra la COVID-19 ajuda el cos a generar més anticossos contra el virus. Així ho determina un estudi realitzat a professionals de l’ICS Catalunya Central a qui s’extreuen mostres serològiques de forma regular per tal de determinar la prevalença d’anticossos. El treball està codirigit per l’Institut Català de la Salut, a través de l’IDIAP Jordi Gol i l’Institut de Salut Global de Barcelona (ISGlobal). Compta amb la col·laboració de la Fundació Privada Daniel Bravo Andreu i forma part del projecte europeu ENDing COVID-19 Variants Of concern through Cohort studies (END-VOC), que donarà suport a la resposta europea i mundial a la pandèmia de la COVID-19 mitjançant cohorts ben caracteritzades d’Europa, Amèrica del Sud, Àfrica, Orient Mitjà i Àsia.
Per a l’estudi, s’ha analitzat el nivell d’anticossos davant SARS-CoV-2 de 447 professionals sanitaris de la Gerència Territorial Catalunya Central de l’ICS –Cohort COVID CATCentral–, onze mesos després de rebre la primera o segona dosi de la vacuna contra la COVID-19, i prèviament a l’onada de la variant Òmicron. Els resultats obtinguts demostren que els anticossos es mantenen durant els onze mesos posteriors a la vacunació, tot i que els nivells en van disminuint gradualment. Els professionals prèviament infectats pel virus presentaven nivells d’anticossos més elevats respecte als no infectats.
Pel que fa als factors associats a tenir un nivell d’anticossos més elevat, a banda de la vacunació en horari matinal, són: el sexe masculí i el fet d’haver tingut una reacció adversa a la vacuna. Igualment, el pacient que s’havia infectat prèviament a la vacuna presentava més anticossos en cas d’haver estat hospitalitzat i d’haver tingut febre o ofec. Contràriament, les persones fumadores, les de més edat, el personal sanitari de l’àmbit assistencial, les persones amb COVID persistent o les qui han necessitat oxigen durant la infecció tenen un nivell d’anticossos més baix.
La investigadora de l’ICS Catalunya Central i coautora de l’estudi, Anna Ruiz Comellas, explica que, davant la contínua aparició de noves variants de SARS-CoV-2, “és important conèixer l’eficiència i la persistència de les respostes immunes induïdes per la infecció, la vacunació o la combinació de les dues, enfront de les diferents variants del virus”. Segons Ruiz, aquest coneixement pot ajudar a entendre l’evolució actual i futura de la pandèmia, “guiant decisions i polítiques de vacunació i salut pública, com la necessitat d’administrar més dosis, així com ajudar en el disseny de noves vacunes eficients contra variants emergents”.
Els resultats de l’estudi es van publicar a finals de juliol a la revista internacional Immunology, sota el títol “Eleven-month longitudinal study of antibodies in SARS-CoV-2 exposed and naïve primary health care workers upon COVID-19 vaccination”. És el tercer article d’aquest treball conjunt de l’ICS i ISGlobal, que es va iniciar el 2020 i que continuarà fins al 2024.
