Fa uns mesos que sentim parlar del Pla Director Urbanístic de l’Activitat Econòmica de la Conca d’Òdena, però el PDUAECO només és un dels nombrosos plans que regeixen la nostra vida sense que la majoria en siguem conscients. Aquest PDUAECO es vol fer per reformar el PDUCO, que depenia del PTPCC, però aquest ja no ens afecta perquè serà substituït pel PTPVP, que encara s’està tramitant i que, en teoria, hauria de marcar les directrius del PDUAECO però no ho podrà pas fer, si aquest s’aprova abans que s’aprovi l’altre. Sí, és veritat que és un galimaties, però és el resum del que passa.
És fàcil ridiculitzar els laberints de l’administració i la seva debilitat per les sigles, però també és cert que el planejament urbanístic és una cosa imprescindible en aquest món complex on vivim. Les decisions que afecten moltes persones, que alteren grans extensions de territori i que necessiten molt temps, molts esforços i molts diners s’han de prendre sabent molt bé el per què i el com. L’elaboració d’un d’aquests plans ja és en si mateix una empresa de gran envergadura: també costa molt temps, molts esforços i molts diners.
Però quin és el resultat de tants esforços? Vegem-ho amb l’exemple del Pla Director de la Conca d’Òdena , que després d’aixecar molta polseguera i d’haver de ser retirat dues vegades durant la seva tramitació, va entrar vigor l’any 2009. El pla projecta un gran creixement de zones urbanitzades, tant residencials com industrials. Centrant-nos només en el sòl industrial, el pla preveu que l’any 2026 se’n necessitaran 388 hectàrees. I quantes diríeu que se n’han urbanitzat fins ara? Exactament zero. Ni una. L’error no podia ser més gros. Aquest error té un motiu : tots els càlculs es basaven en unes previsions de creixement que deien que l’any 2026 la Conca tindria entre 105.000 i 125.000 habitants però, en realitat, el 2019 en tenia 79.614. Algú podria dir que la diferència entre la planificació i la realitat actual s’explica per la crisi del 2008, però potser seria més correcte pensar que , justament, l’origen de la crisi rau en la utilització generalitzada de previsions sense fonament. En tots els altres temes que aborda el pla, les previsions també fallen estrepitosament: l’única infraestructura que s’ha fet realitat és la connexió de la C15 amb la carretera de Manresa. L’eix transversal ferroviari, estrella i justificació del pla, ara es veu més lluny que mai.
El cas és que ara tenim en vigor un pla que no ha servit i segurament no servirà en el temps que li queda de vigència. Davant d’aquest fracàs, semblaria imprescindible fer-ne una avaluació per no repetir els errors en el futur Però els nostres alcaldes s’han saltat aquest pas i han encarregat un nou pla referit només a l’activitat industrial. Aquesta vegada no s’equivocaran en les previsions de creixement, perquè al document d’avanç del pla no n’hi ha: es parla directament d’afectar 457 hectàrees agrícoles per donar cabuda a indústries. Per fer-nos una idea de què representa, només cal pensar que actualment la conca d’Òdena té urbanitzades 566 hectàrees d’aquest tipus de sòl. Dir que tiren llarg és poc.
Malgrat aquestes patacades amb la realitat, la planificació urbanística és necessària, fins i tot imprescindible. Tan dolent és el garbuix de plans descrit al principi com governar sense plans. Però no es pot continuar fent plans com el PDUCO en vigor: el temps i dels diners públics que s’hi van dedicar estaven abocats al fracàs perquè tot estava concebut sense tocar de peus a terra. I fa por pensar que ara pot tornar a passar el mateix, perquè el nou PDUAECO no fa una anàlisi seriosa de com estem i de què ens cal i això és tornar a començar malament. Però ara convé més que mai no errar el tret: la situació encara és complexa perquè la crisis climàtica amenaça el nostre hàbitat i exigeix minimitzar el consum de sòl . No repetim errors, perquè no ens podem permetre un altre fracàs.
Joan Mateu Besançon