La Garantia Juvenil va néixer per a combatre les terribles taxes europees de desocupació juvenil que no sols doblen o tripliquen les taxes d’altres franges d’edat sinó que, a més, inclouen un alt percentatge de joves aturats de llarga durada, un tret que ens indica l’estructuralitat del problema. El model sociolaboral al que la GJ vol donar resposta es un model d’ocupació basat en precarietat sociolaboral. Sis anys després de la seva aparició destaca per la seva lentitud en la consecució de resultats, per la seva cobertura parcial, per la manca d’instruments propis, per l’incompliment del termini de 4 mesos que ella mateixa es va marcar i per el trasllat de la iniciativa cap a la GJ en el propi jove. En xifres destaca perquè encara no arriba al destinatari principal: el jove menor de 30 que encara no treballa, ni estudia ni es forma i que representa el 20% dels joves menors de 30 anys.

Parlem de lentitud perquè és en el 2010 que es van intensificar les accions per combatre l’atur juvenil i les taxes d’atur al 2016 segueixen sent massa elevades. És a dir seguim complint el requisit que va marcar la UE de estar per sobre del 25% d’atur per a eeser beneficiaris de la GJ.

Parlem d’una cobertura parcial perquè falta una fase prèvia en la implementació de la GJ que consisteix a fer una bona difusió i captació dels joves no inscrits que han renunciat a la recerca d’una ocupació a través del SOC. En aquest punt cal la implicació d’aquells que són més propers al jove: ajuntaments, centres educatius i organitzacions juvenils i tercer sector per garantir que totes les persones joves puguin participar i ser beneficiàries de la GJ.

Parlem de què no existeix cap instrument que serveixi per gestionar les ofertes d’educació, formació o de contractació pròpies del programa de Garantia Juvenil per tant la GJ es mou amb mancances instrumentals bàsiques.

Parlem d’incompliments del termini dels 4 mesos -punt fort de la GJ- perquè no sols no s’han previst cap mecanisme que vetlli per aquest termini sinó que s’han introduït canvis en el còmput del mateix a base de requisits previs per accedir, la qual cosa comporta un ajornament i retard en el gaudi de la GJ. I això sense comptar amb els retards de la gestió concreta en el territori.

Parlem del trasllat de la proactivitat en el gaudi de la GJ al propi jove que, voluntàriament, han d’apuntar-se a la GJ tot i la distancia d’aquest amb els circuits per on flueix la informació sobre la GJ.

Va passant els temps i la GJ lluny de donar ales als joves els manté atrapats en un model d’ocupació precari que dificulta l’emancipació i condemna al jove a transitar de la formació al treball precari i viceversa per continuar formant part d’aquesta meravellosa GJ. No es veu el 2017 amb horitzons de millora.