En Miquel és mestre i director d’escola; s’estima profundament el seu col·legi i és un apassionat de l’educació.
En el comiat als nois i noies de sisè el passat juny els va explicar el significat de les tres paraules que té emmarcades al seu despatx: curiositat, col·laboració i creativitat.
Per mi són paraules que defineixen –entre altres- la tendència actual de moltes escoles del nostre país.
–Curiositat: Al meu entendre és el motor de l’aprenentatge. Un infant curiós, que mira, que vol descobrir, que es pregunta, que prova, que s’embruta les mans, que s’aixeca de la taula mogut per l’anhel de saber… és aquell infant que assimilarà nous conceptes amb facilitat. El seu aprenentatge és imparable.
La curiositat és multidisciplinar, pertany a totes les àrees del saber: des del llenguatge verbal al matemàtic passant per les ciències i el coneixement de l’entorn, pel llenguatge artístic…
Com fem aflorar la curiositat des de les aules, doncs?
Proposem que a l’escola es creïn espais amb material real, significatiu i preferentment natural, disposat de manera suggerent, de lliure accés pels infants i amb una intervenció molt acurada i respectuosa per part dels adults.
Basem l’aprenentatge en l’observació, la manipulació, la reflexió i l’expressió; experiències millor viscudes en companyia que no pas individualment. I tinguem en compte que l’important no és només tocar, manipular o fer, sinó l’activitat mental que aquest plantejament pugui comportar.
El nostre entorn és la base del coneixement: ens dóna respostes i alhora ens genera noves preguntes. Hem d’aprendre a mirar. I mirar és gratificant. Provoquem activitats fora de l’aula, busquem nous conceptes en l’entorn immediat: el pati de l’escola, el carrer, el parc, la muntanya…
**Reflexionem: Hi ha en les nostres aules espais i materials que despertin la curiositat dels infants?
– Col·laboració: Resoldre una tasca en companyia sempre és més engrescador que fer-ho sol; alhora és molt més profitós pel que es refereix a aprenentatge: tots els membres del grup aprenen dels altres, ja siguin conceptes o estratègies i, la motivació i l’autoestima en surten molt beneficiades.
En totes les àrees, el treball per parelles o petit grup produeix un aprenentatge molt més ric: en la descoberta d’una paraula que llegim per primera vegada, en la resolució d’un repte científic, en la realització d’un mural… neixen converses ben profundes i interessants.
Algú pressuposa que els infants de la mateixa edat saben o haurien de saber el mateix, però això és un error, la realitat fa evident la diversitat i qualsevol intent d’uniformització exclou a bona part dels seus membres. La col·laboració és inclusió, és respecte i és desenvolupament.
** Reflexionem: La disposició del mobiliari de les aules afavoreix el treball col·laborador entre els infants?
– Creativitat: Un infant creatiu desenvolupa la capacitat de generar idees i d’innovar, resol problemes amb regularitat, elabora productes i defineix qüestions noves. Involucra el pensament, les emocions i les accions del ser humà d’una forma integral. Crear fa feliç i expressar-ho és una necessitat.
Considerem que des de l’escola hem d’afavorir ments creatives, donar espai a la creació, a la diversitat i defugir la repetició i l’homogenització de treballs. Cal generar espais on els infants trobin eines i recursos per a desenvolupar tot el seu potencial creatiu des de la llibertat, el respecte i la no imposició.
Partim de la base que tots els infants, des de ben petits, tenen capacitat per expressar-se amb diferents eines i mitjans. Valorem la creativitat com una energia interdisciplinar i multifuncional dins l’aprenentatge globalitzat perquè en el nostre present només els creatius poden superar amb èxit els obstacles d’aquesta societat canviant.
Imaginar, expressar, divertir-se.
**Estem disposats a valorar les diferents respostes a una mateixa proposta?
En aquest moment de profunda autoafirmació nacional, quan rebutgem les ordres absurdes i foranes, us encoratjo també a trencar pràctiques arcaiques a les escoles i repensar l’educació: mirem endavant amb valentia i convenciment. Els nostres infants, el nostre país en són mereixedors.
Núria Vinyals
