Inici Cartes dels lectors Treballar malalt no és compromís, és precarietat

Treballar malalt no és compromís, és precarietat

COMPARTIR

En l’imaginari col·lectiu i en certs discursos patronals, s’ha instal·lat sovint el mantra de l’absentisme com el gran mal de la productivitat. Però les dades del darrer Balanç de salut laboral 2025 de CCOO que acabem de presentar ens mostren una realitat molt més crua i silenciosa que està profundament arrelada a les empreses de Catalunya, el presentisme. Treballar estant malalt no és una mostra de compromís; és el símptoma inequívoc de la precarietat que condiciona el nostre mercat laboral.

En general, la salut física i mental de les persones treballadores empitjora i l’esmentat informe és clar: el presentisme s’ha convertit en el principal problema de salut laboral a Catalunya. Moltes persones acudeixen al seu lloc de feina sense estar en condicions de fer-ho, ja sigui per la por a represàlies, per la pressió d’uns objectius inassolibles o, senzillament, perquè defugen acceptar baixes per raons mèdiques ja que molts convenis encara les penalitzen econòmicament.

Com a sindicat, des de CCOO volem fixar tres idees que han de marcar l’agenda social i empresarial de manera immediata:

La primera es que les empreses han d’entendre que la prevenció de riscos no és un tràmit burocràtic, sinó un element intrínsec del projecte empresarial. No podem permetre que les conseqüències d’una mala ergonomia o de riscos psicosocials extrems s’externalitzin cap a la sanitat pública. La salut de qui treballa s’ha de protegir a l’empresa amb inversions reals, no amb privatitzacions encobertes del sistema de salut.

La segona idea es que cal evidenciar que la precarietat mata (i emmalalteix). L’explosió de les hores extraordinàries i la pluriocupació són acceleradores de malalties. Quan el salari no arriba a final de mes i obliga a fer més torns o a tenir dues feines, estem davant d’una «pobresa laboral» que destrueix directament el benestar mental i físic. Millorar els salaris i redistribuir la riquesa és, per tant, la millor política de salut laboral possible.

I per últim, protegir la salut a través de la incapacitat temporal no és absentisme, és un dret fonamental que no pot ser qüestionat. Sovint es confon interessadament el dret a la salut amb l’absentisme, però la realitat és que la incapacitat temporal és una eina de protecció social, no una pèrdua de productivitat. No podem permetre que recuperar la salut impliqui un càstig al salari. Necessitem mecanismes que posin la persona al centre, amb processos de retorn que garanteixin una adaptació real i segura, recordant que el valor d’una empresa no pot mesurar-se exclusivament per la seva producció a costa de la salut.

Davant d’aquest escenari, des de CCOO no ens farem enrere. Seguirem denunciant els nínxols de precarietat i exigint un compromís empresarial ferm amb la salut laboral, situant el benestar físic i mental de les plantilles per sobre de qualsevol compte de resultats. Treballar no hauria de costar la salut a ningú. Perquè una societat que ignora el patiment dels seus treballadors i treballadores és una societat que, tard o d’hora, acaba perdent el seu futur.

Alfred Simó Artola, coordinador CCOO Anoia

COMPARTIR

FER UN COMENTARI

*