Com cada any, el període estival dona temps per a fer reflexions. En el meu cas, i ja que estem treballant en el programa electoral, no deixo d’imaginar-me La Torre de Claramunt que m’agradaria. Una Torre al servei de les persones, on tothom trobés el seu espai.
Penso en els nostres joves, que no tenen cap altra opció de disbauxa a part de dos setmanes de casal: un espai jove tancat quan més el necessiten, cap activitat programada ni fora d’aquest espai, ni concerts ni la setmana de la joventut feta en molts altres municipis del nostre tamany. Els veig passant el temps a les voreres de la urbanització, buscant la ombra amb els altaveus escoltant música i penso: no tens dret a queixar-te, no poden fer res més. No poden ni tan sols disposar de baixar a Igualada amb independència i regularitat, i ja no parlem de la connexió amb els joves de Pinedes ni d’Espoia. Recordo la visita feta fa 7 anys a altres casals de la comarca, veure el lloc i les activitats que oferien i pensar que això hauria d’arribar algun dia al meu municipi.
Penso en la gent gran, que recentment també han estrenat un espai de la gent gran digne, on poden jugar, parlar, i sobretot, està fresquets. Però que tampoc poden gaudir-lo perquè es troba tancat els dos mesos d’estiu.
Penso en els pares i mares d’infants petits, que com a jo, hem de trobar un casal d’estiu on portar els nostres menuts mentre seguim treballant però que no podem fer-ho a la Torre perquè l’horari es fins a les 13h i és impossible poder compaginar-ho. Com m’agradaria poder-lo portar al nostre poble.
Penso en els veïns que no tenen cotxe i han d’intentar moure’s amb transport públic, en aquells que han d’agafar el bus més de dues hores abans de la visita concertada a l’Hospital d’Igualada i penso en les vegades que em parlat amb l’empresa d’autobusos de quines solucions i podríem donar.
I així em podria estendre molt més escrivint que penso. Però tot es deriva sempre al mateix: governar no es tan sols gestionar diners. Els recursos d’un Ajuntament són limitats però totes les accions que fan han de respondre una pregunta: fent això milloro una mica la vida dels meus veïns i veïnes? Arriba l’estiu, el món no es para, i ara més que mai, s’ha de ser al costat dels torredans i torredanes.
Carla Suárez
Portaveu del PSC a la Torre de Claramunt
