Una família catalana, afincada a Vancouver (Canadà), hi ha exportat la tradició del tió a l’escola de la seva filla. Així, l’excel·lent acollida de la proposta catalana per part de tota la comunitat educativa del centre escolar canadenc diu molt a favor tant dels membres que la formen (docents i famílies, sobretot) com de la qualitat i del caràcter integrador del projecte educatiu del mateix centre. I en destaca també el caire universalitzador i pedagògic de la tradició del tió. En aquest cas, com a mínim el tió ha estat una eina per a donar a conèixer la cultura catalana més enllà de les nostres fronteres. Hi puc afegir la curiositat dels companys de la nena d’origen català, dels pares respectius i dels mateixos docents per saber mots catalans arran d’aquesta lloable experiència. És tan gratificant que mostrin interès per la nostra cultura en un altre país que és un plaer per a mi parlar-ne.
Les relacions interculturals són un tret característic del món actual. I el fet de saber que s’han posat en pràctica amb la cultura catalana i tant lluny del nostre país és un goig.
El tió, vestit amb barretina, va “conviure” uns dies amb els nens, li van donar menjar, va rebre moltes atencions i va cagar força! El dia de cagar el tió hi va haver moltes rialles, molts regals i sorpreses a dojo!
Jaume Porta i Josa.
