Inici Núria Vinyals Thanks for being a teacher

Thanks for being a teacher

COMPARTIR

Núria Vinyals

Convertim l’escola en una experiència increïble.
Facilitem entorns amb experiències que deixen petjada a la vida dels nostres alumnes.
Contribuïm a que els nostres estudiants es comprometin en l’aprenentatge.

Recentment he pogut fer un tastet del que s’anomena metodologies STEAM i estic convençuda que a través d’elles es pot arribar al que expressen les frases anteriors.

Algunes qüestions bàsiques que ho defineixen són:
· Impulsar el pensament crític i vocació científica entre els alumnes.
· Treball globalitzat entre tots els docents que intervenen en el grup.
· Aprenentatge entre iguals. Creem coneixement de manera conjunta.
· Donar autonomia i confiança als infants. Temps per explorar i ser propietaris d’una idea.
· Curiositat, contribució, pertinença, convertir-se, propòsits

L’enfocament és:

Passar d’alumne passiu a participatiu. D’ensenyament estàndard a personalitzat. De transmissió de coneixements a co-construcció del coneixement. De saber a saber-ho utilitzar. De la veu d’un (adult) a la veu de molts (infants). De coneixement dirigit a valors portats.

El professor no ha de ser expert, ha de donar oportunitats i provocar problemes des de la confiança en els alumnes.

Quins elements hem de combinar per obtenir l’èxit?

Continguts, espais, metodologies socials i gestió del temps.

Com es porta a la pràctica?

L’acció neix d’un context, d’una idea o d’un problema al qual donar resposta. Pot ser a proposta dels infants o dels grans. El mestre posa les condicions per al bon desenvolupament i confia en els qui té al davant.

L’infant necessita habilitats competencials i fa ús d’eines i materials reals.

És així que neixen estudiants compromesos en l’aprenentatge “si forma part d’una experiència, hi connectem.” També anomenat Tinkering enganxa els joves, els capta l’interès i els fa trobar el millor d’ells mateixos. Es tracta d’una experiència d’aprenentatge amb emergència creadora escollida lliurement.

Imagineu proposar-se dissenyar i construir una estructura de fusta pel pati? O un artilugi que ens permeti enlairar-nos i volar uns minuts? O crear un robot que funcioni? Dissenyar la nostra música electrònica, resoldre un escape room… entre d’altres.

Es fa palès que els infants necessiten aprendre habilitats pel món en que vivim més que recordar continguts. I això ens fa repensar què avaluem. Com s’avalua el pensament crític, la capacitat creadora…? Canviant el propòsit de l’avaluació, com donem suport a l’aprenentatge? Avaluem només els mestres o també avaluen els infants allò que s’havien proposat i què han après?

Aquest document és un tastet, podeu consultar a la xarxa #steam, #tinkering, steam.cat, @sokotech, @smartinseb (Sebastian Martin, Exploratorium de San Francisco), @samaaron @sonicpi (Sam Aaron, University of Cambridge), @gever (Gever Tulley, Brightworks a San Francisco), @JuusoNieminen (Juuso Henrick Nieminen, University of Helsinki), @kalebrashad (Kaleb Rashad, High Tech High School de San Diego), @sergidelmoral, @evallory entre molts d’altres que anireu descobrint.

COMPARTIR

FER UN COMENTARI

*