L’empresa tèxtil Carlomagno SA, amb seu a Igualada, ha iniciat recentment el procediment per posar punt i final a la seva activitat en presentar un expedient de tancament al departament de Treball de la Generalitat. Això suposarà l’acomiadament dels 26 treballadors que queden encara a l’empresa i que, segons han denunciat ells mateixos, porten dos mesos sense cobrar la seva nòmina.
La societat ha presentat ja un preconcurs de creditors a partir d’un deute declarat d’uns tres milions d’euros. Empresa i treballadors es van reunir aquest passat dijous i el personal està preocupat pel període d’incertesa que s’obre ara. Des del Col·lectiu Ronda, la cooperativa d’advocats que representa a la plantilla en la negociació, no entren encara a valorar la situació per cautela, ja que auguren un procés “una mica difícil”. Sí expliquen que, si no hi ha canvis de darrera hora, els representants de Carlomagno i els dels treballadors es reuniran dilluns per intentar avançar en la negociació.
El darrer ERO, el 2015
Els treballadors lamenten que el tancament es veia venir. Fa un any i mig l’empresa va executar un Expedient de Regulació d’Ocupació (ERO). En principi l’objectiu era acomiadar 16 dels 36 treballadors que quedaven a l’empresa. Finalment els acomiadaments es van quedar en una desena el maig de 2015.
Aleshores es va al·legar una disminució en la xifra de negoci i les dificultats per accedir al crèdit com a raons per justificar l’ERO, tot i que només dos mesos abans l’empresa havia iniciat la seva expansió a Mèxic. Des de l’empresa es va confirmar també que es volia traslladar la totalitat de la producció a països com la Xina pels elevats costos que suposava continuar produint a Catalunya. Després de l’ERO, l’empresa va anunciar que faria servir només proveïdors de la Unió Europea.
Durant la negociació per l’ERO, els treballadors van denunciar l’actitud de l’empresa, que volia indemnitzar als acomiadats “amb el mínim import previst per la legislació vigent”. Un precedent que preocupa ara especialment de cara a aquesta nova negociació.
Carlomagno SA és una empresa de caràcter familiar fundada el 1945 per Pedro Pujol i que es dedica a la fabricació i distribució de mitjons. La seva seu s’ubica al carrer Santa Paula, en un edifici de 9.000 metres quadrats on es troba la producció, el control de qualitat, el magatzem i la logística de l’empresa.
El tancament d’aquesta empresa, una de les referents del sector tèxtil a la ciutat durant dècades, suposa un cop dur per al sector tèxtil a Igualada, que ha perdut centenars d’empreses i milers de llocs de treball en les darreres dècades.
Una difícil recuperació
A l’Anoia hi havia el 2015 145 empreses de gènere de punt, que donaven feina a 2.700 professionals i que suposen una facturació de 320 milions d’euros anuals. Suposa el 27% del PIB industrial de la comarca i el 35% de l’ocupació.
La liberalització del mercat l’any 2005 , eliminant arantzels a les mercaderies provinents d’Àsia, va accentuar una sagnia que venia d’anys abans. Als primers anys del segle XXI, van tancar a Igualada un centenar d’empreses del sector i l’ocupació es va reduir de 5.000 persones a menys de la meitat.
Carlomagno s’afegeix a una llarga llista d’empreses que o bé han tancat les seves portes o bé han deixat de produir a Igualada. Els darrers mesos abandonava la ciutat Vanity Fair, que mantenia un magatzem logístic.
La iniciativa de l’Ajuntament d’Igualada ha intentat des de fa anys revitalitzar un sector que vol aprofitar la relocalització d’algunes produccions, les que es fan en menors quantitats i amb menor marge de temps. Per captar aquestes comandes, el 2014 va néixer la fira BSTIM, on empreses de la ciutat ofereixen la seva capacitat productiva a marques i distribuïdors.
La lliberalitzacio se sabia el 1993, quan es van acabar de negociar els texts que aplicarien plenament el 2005. 12 anys per una transició que no es va fer en absolut.
Igualada perdent llocs de treball i amb una taxa d’atur insuportable i l’ajuntament gastant diners en passareles, anelles verdes i altres festivals com si els diners caiguessin del cel.
Està clar que els governants estan a un altre mon.