Tota guerra és un acte de barbàrie. En el sentit més propi de la paraula: manifestació d’una decisió política de naturalesa no civilitzada. Les armes que s’hi utilitzen i les estratègies militars que s’hi exhibeixen poden ser senyal d’un gran avenç tecnològic i d’un domini manifest de les arts de combat. I, tanmateix, cal afirmar amb contundència que tota guerra és un acte de salvatgisme. I un retrocés en el progrés moral de la humanitat en el seu conjunt. Entenem per civilització l’estat d’una cultura o país que, en els plans fonamentals de la vida humana: l’intel·lectual, el social, el polític, l’educatiu, l’econòmic, l’artístic i el moral, ha assolit un nivell compatible amb els drets humans o fins i tot destaca, al respecte, per la seva excel·lència. La civilització ja no es defineix, doncs, avui dia de manera cultural, com si una determinada àrea geogràfica del planeta pogués ensenyar a la resta de la humanitat com captenir-se en costums i tradicions. L’error de l’eurocentrisme va consistir, justament, a considerar l’estil de vida, conviccions i organització d’Europa com a més refinats i dignes de ser imposats. Al revés: si els drets humans bàsics no són respectats i potenciats en la seva integritat, cap tradició cultural hauria de considerar-se civilitzada en sentit propi.
La Declaració Universal dels Drets Humans (ONU, 1948) els fonamenta en la dignitat inalienable i inherent a tots els membres de la família humana. I considera que el respecte a la condició humana present en tota persona i, per tant, a les exigències que se’n deriven en forma de drets, constitueix el fonament de la llibertat, de la justícia i de la pau en el món. Per això estableix en l’article 3r que tot individu té dret a la vida, a la llibertat i a la seguretat de la persona, de manera que segons l’article 5è ningú no serà sotmès a tortura ni a penes o tractes cruels, inhumans o degradants. I l’article 15è reconeix a tot individu el dret a gaudir d’una nacionalitat i a no ser-ne privat arbitràriament. I no cal recordar que l’article 18è explicita que tota persona té dret a la llibertat de pensament, de consciència i de religió. No menys important és el contingut de l’article 21è en el punt 3: «La voluntat del poble és el fonament de l’autoritat dels poders públics; aquesta voluntat ha d’expressar-se mitjançant eleccions sinceres que cal celebrar periòdicament per sufragi universal igual i secret, o seguint qualsevol procediment equivalent que asseguri la llibertat del vot.» Així, doncs, la valoració ètica de la guerra, a gairebé 75 anys de la proclamació de la DUDH, hauria de resultar absolutament negativa per a tothom i per a tots els règims polítics del planeta. Amb ella no es resol cap conflicte, sinó que se l’agreuja i se li afegeixen nous ultratges de nivell gravíssim. Per culpa d’ella pobles, cultures i persones veuen violats els drets humans fonamentals. Gràcies a ella l’odi s’escampa com un verí sense remei. I la violència s’instal·la en una espiral interminable. I el món es torna inhòspit i inhumà.
Per totes aquestes raons, la Junta de Càritas Arxiprestal Anoia-Segarra, reunida a Igualada l’1 de març de 2022, decideix comunicar a la ciutadania que la invasió militar d’Ucraïna per decisió personal del Sr. Putin ens mereix les següents reflexions:
1. La sobirania i autonomia polítiques d’un país o nació no justifiquen cap atac ni invasió militars. La resolució pacífica dels conflictes entre Estats o nacions descansa en un deure moral inexcusable i ha de dur-se a terme en el si d’institucions internacionals de conciliació com l’ONU, on, però el respecte als drets humans fonamentals no pogués ser objecte de cap veto.
2. Les dictadures, siguin militars, presidencialistes, ideològiques o religioses, no haurien d’existir ja en el nostre planeta. La seva pervivència indica un grau d’incivilització que ens avergonyeix com a humanitat. Treballar per la seva superació també és treballar per la supressió de la guerra.
3. Per progressar en una cultura global de la pau, els Estats haurien de prendre la decisió valenta de renunciar a la fabricació i al comerç d’armes. El caràcter global d’aquesta utopia no la fa menys necessària. Les noves generacions tenen dret a no haver de recórrer a les armes.
4. Cal definir el concepte de pau de manera positiva i no merament com a absència de guerra. Considerem que la pau és l’estat ideal d’un país o nació en què l’observança dels drets humans i un nivell de benestar digne per a tothom fan agradable la convivència i faciliten la col·laboració de tothom en els plans nuclears de l’existència esmentats al començament.
5. La solidaritat internacional envers el poble ucraïnès i envers tots els pobles de la Terra en situació de conflicte bèl·lic (Iemen, Síria, Afganistan, Iran, Palestina, Etiòpia, Mianmar…) ens recorda que tots formem part d’una única família humana. Per això Càritas invita a la generositat en ajuda econòmica i en el suport psicològic i moral a les persones que pateixen els estralls de les guerres.
6. Càritas Arxiprestal Anoia-Segarra posa a disposició de la ciutadania el seu equip tècnic i voluntaris per atendre persones en situacions de necessitat, i per avançar en la construcció d’un món de pau, justícia i benestar per a tothom. En la campanya a favor del poble ucraïnès, et demanem només col·laboració econòmica, ja que és la més segura en aquests moments per ajudar amb eficàcia. Pots fer la teva aportació dinerària accedint al següent enllaç: https://campanyes.caritas.barcelona/emergencia-ucraina/?_ga=2.132866766.1709204939.1646229576-157247469.1644233428.
Moltes gràcies!
Per la Junta, Joan Ordi
