Ja fa més de deu anys que no més d’una dotzena d’electes d’ajuntaments de pobles amb menys de 500 persones ens vam trobar per a compartir opinions i analitzar els problemes comuns que teníem.
D’aleshores ençà, que és quan va néixer l’Associació de Micropobles de Catalunya, quasi 200 municipis, d’un total de poc més de 300, ja són part de l’Associació.
Però, per què ‘Micropobles’? Al seu dia aquest nom va ser força debatut, però l’acord va arribar perquè volíem que el nostre identificador fos un eufemisme que cridés l’atenció. Volíem ‘ser algú’, que se’ns reconegués l’existència, però, en canvi, ens dèiem ‘micro’. I va funcionar! Aquesta marca va cridar prou l’atenció d’altres municipis i també de la premsa, com perquè s’incorporés al llenguatge fins que ara ja s’ha normalitzat (fa un parell d’anys, fins i tot va quedar en segon lloc del procés d’identificació de neologismes que fa l’Institut d’Estudis Catalans).
L’Associació, però, és molt més que una marca. L’AMC, amb la força de pocs habitants, però amb el pes que dona el fet de tenir raó, cada cop és més escoltada i, per tant, els Micropobles, amb els seus ajuntaments al capdavant, són progressivament tinguts més presents en els actes del govern i de les altres administracions. L’Associació és un grup de pressió que té com a objectiu principal aconseguir la igualtat d’oportunitats de la ciutadania dels Micropobles en comparació amb la d’altres indrets.
Fa, com dèiem, poc més de deu anys que va néixer l’AMC i és clar que ara els nostres municipis són molt més presents en el marc social i polític del nostre país. Una fita encara insuficient, però aconseguida amb molt esforç i pocs recursos per part d’alcaldes, alcaldesses, regidors i regidores dels nostres ajuntaments. I és insuficient perquè encara queda camí fins arribar a assolir aquella igualtat d’oportunitats, per això seguim i seguirem treballant.
I ara, amb la feina feta i la que queda per fer, amb la il·lusió i les ganes intactes i amb la consciència que els Micropobles són cada dia més ferms en la seva voluntat d’existir, tenim la convicció que cal fer un pas més: que tothom ens sentim orgullosos de ser i de viure en un Micropoble. Cal doncs ser conscients que tots plegats som LA COMUNITAT DELS MICROPOBLES i els qui hi vivim en som uns membres privilegiats.
Toni Lloret Grau, exalcalde d’Agençola. Fundador i primer President de l’Associació de Micropobles de Catalunya
