A l’Anoia, CCOO convoquem una concentració el 8 de Març, davant del local a Igualada, al Passeig Verdaguer, nº 20, on es farà la lectura del manifest de CCOO per aquest 8M.

Hem passat un any difícil per a tothom, i molt difícil especialment per a les dones. La crisi sanitària ha posat en evidència l’essencialitat de les tasques de cura de les persones i de sostenibilitat de la vida. Aquests treballs, que no es poden fer a distància, corresponen a professions molt feminitzades, com les sanitàries, netejadores, personal de geriatria, dependentes de supermercat, treballadores de la llar i moltes altres. Unes tasques que són molt exigents tant mentalment com físicament.

Aquestes dones, dones essencials, les jornades de les quals no finalitzen quan sona un rellotge de canvi de torn, mereixen un reconeixement més enllà de la complaença dels aplaudiments històrics als balcons; mereixen millorar les seves condicions laborals. El valor humà del seu treball no es correspon de cap manera amb el seu salari. Cal posar la mirada també en les dones migrants que fan moltes d’aquestes tasques. En una gran part no són reconegudes ni com a ciutadanes ni com a treballadores, estan pendents de processos de regularització i treballen en negre, sense dret a prestacions ni ajudes i, fins i tot, sense dret a vot.

Els treballs de cura no professionalitzats, els treballs domèstics i els treballs de reproducció s’han trobat, com sempre, descaradament desemparats. No hi ha hagut cap ajuda pública per atendre familiars malalts, infants sense escola i persones grans o dependents.

El teletreball, modalitat històricament vinculada a professions de cert prestigi, quan s’ha de combinar amb la cura de El teletreball, modalitat històricament vinculada a professions de cert prestigi, quan s’ha de combinar amb la cura de les criatures, la casa i la càrrega de les tasques domèstiques és “estranyament” rebutjat per alguns homes. El teletreball femení, en canvi, s’ha incrementat i ha estat una cursa d’obstacles i de tensió per a les dones.

La crisi econòmica que deriva de la crisi sanitària no ha incidit de la mateixa manera en homes i dones. Ha impactat més sobre qui ja tenia una situació econòmica i laboral més precària i ha suposat una crisi d’ocupació femenina i de sobreocupació en les tasques de la llar. La bretxa de gènere segueix per sobre del 22 %, el nombre de contractes a temps parcial en dones multiplica per tres el dels homes i la temporalitat laboral en dones supera en quatre punts la dels nostres companys, amb una especial incidència entre les dones més joves.

Aquesta bretxa en la vida laboral, es continua patint un cop finalitzada aquesta, i comprovem que en comarques com l’Anoia encara es més gran la bretxa de les pensions de jubilació contributiva que en la pensió mitjana de Catalunya, un 42% més baixa la pensió de les dones a Catalunya i un 46% més baixa la pensió de les dones a l’Anoia.

CCOO EXIGIM:

•Incrementar el salari mínim interprofessional fins al 60 % de la mitjana salarial.
•Estendre la negociació dels plans d’igualtat, obligatoris des d’aquest any, a les empreses de més de cinquanta persones treballadores
•Implementar sistemes retributius i de promoció interna transparents per erradicar la bretxa salarial. Teletreballar amb drets: que el teletreball no suposi un retrocés en el camí avançat cap a la igualtat de gènere real i efectiva.
•Doblar els drets de guarda legal en famílies monoparentals per garantir el dret de cura a les criatures.
•Integrar la visió de gènere a la prevenció i la vigilància de la salut.
•Redefinir la jornada laboral perquè impacti positivament en la reducció de la parcialitat. Evitar el presentisme i garantir la desconnexió digital.
•Derogar les reformes laborals.,
•Derogar la reforma de les pensions del 2013 perquè la suficiència de les pensions públiques, en especial de les més baixes, afecten majoritàriament les dones.

CCOO ANOIA