“I l’arbre que el produeix és sagrat, venerable, bíblic i símbol de la pau.” Josep Vallverdú i Aixalà al seu llibre de memòries “Mosaic de tardor” (Proa).
El polifacètic autor lleidatà, de reconeguda trajectòria en la literatura infantil i juvenil, és narrador, poeta, dramaturg, lingüista, traductor i assagista. Ha signat més de dues-centes obres, és Premi d’Honor de les Lletres Catalanes, Doctor Honoris Causa per la Universitat de Lleida, etc.
“La nostra cuina pagesa deu ser originada més amunt de l’Olimp dels déus”.
“Som una nació de mil colors”.
“En el fons, ella (Isbel Arqué) era una pedagoga, una pedagoga d’una peça”. (quan parla de les dificultats que va tenir la seva primera esposa la Sra. Isabel Arqué, en la creació de l’Escola Alba)”
“Viladot fou l’altre meu jo, en el terreny de l’escriptura”.
“Per als tutors i directors -i per als mestres vocacionals- pràcticament l’horari és continu. He conegut directors d’escoles similars a l’Alba i tots procedien com la Isabel, estaven absorbits pel servei, molt pendents també de la persona de l’alumne en el seu ambient familir: Jordi Galí, Ramon Fuster i Rabés, Josep Perenya. És com cal que sigui, ho reconec, la persona de l’alumne es perllonga en el cervell del mestre més enllà de les clases, el mestre ha de conèixer els problemes domèstics del nen o nena, perquè de segur que explicaran el mapa mental i les metes no del tot assolides per l’alumne”.
“Qualsevol cosa que no fos Franco era un canvi; però al fons quedaba una xarxa que retenia moltes persones franquistes en llocs clau, i aquesta anomalía ha persistit i en veiem els efectes càustics encara avui.”
Em deixo molts, molts fragments del llibre, al tinter. Directament el recomano. És un text escrit per una persona d’edat centenària. Per tant amb un currículum vitae generós, ergo amb un bagatge intel·lectual i cultural envejables que romanen reflectits a totes les seves pàgines.
Jaume Porta i Josa
