Cap al juliol de l’any passat ens assabentàvem que la Generalitat tenia la intenció de dividir la línia directa de ferrocarrils que va d’Igualada a Barcelona, coneguda com l’R6 o R60. Com a resum: el govern ha plantejat dividir la línia en dos, és a dir, Igualada – Martorell i Martorell – Barcelona-Pl. Espanya, obligant els anoiencs a fer un transbord a Martorell.
Aquest anunci va trasbalsar als usuaris dels FGC de la zona, que veien com en un futur haurien de canviar de tren fent que s’augmentés el temps de viatge, a part de provocar que, de manera metafòrica, la comarca estigui més aïllada de la capital. Si ens fixem en la història del tram Igualada-Martorell, ens adonem que es va construir amb la intenció de connectar la comarca a la zona metropolitana durant la revolució del tèxtil (recordem que l’Anoia tenia una bona indústria tèxtil) però va tenir les seves dificultats alhora de la seva construcció. Les obres van iniciar cap al 1865 , tot i que no va ser inaugurada fins tres dècades més tard, a causa que es va aturar el projecte mesos després d’engegar i fins al 1882 no es va reprendre. Però no tot acaba aquí: després d’inaugurar el tram i connectar-ho amb la línia que anava fins a Barcelona, va haver-hi unes petites deficiències. No obstant això, res més rellevant fins ben entrada a la transició (concretament el 1977), quan es va plantejar l’eliminació del tram Igualada-Martorell, juntament amb bona part de la xarxa de ferrocarrils. Aquesta proposta no es va executar gràcies a la pressió ciutadana que va dur una sèrie de manifestacions i marxes per les vies que van fer que des del govern (en aquest cas l’espanyol que eren els que tenien la gestió en aquell moment) van frenar el procés. Com es pot veure, la situació actual dels FGC és comparable a la de finals dels setanta, amb la diferència que abans es volia eliminar de manera radical la línia impossibilitant la mínima mobilitat per la comarca i ara la intenció que hi ha és dividir-la en dos obligant a fer el transbord a Martorell. Això, si arriba a fer-se, provocarà que es trigui més d’una hora i mitja entre Igualada fins a Barcelona, perdent un temps vital. A més, a la llarga pot arribar a disminuir el nombre d’usuaris dels ferrocarrils, ja que s’intentarà agafar el cotxe (la gent que en tingui) o un altre tipus de transport. Són moltes persones de la comarca que fan servir els FGC per anar a estudiar, a la feina…I el fet que l’R6/R60 estigui en aquesta situació ha de fer que la ciutadania torni a reaccionar com va passar fa ja quasi cinquanta anys. Per això, s’ha de seguir amb la lluita i continuar recollint signatures com es va fer a Piera al passat 18 de febrer. Si es va aconseguir frenar les intencions en un passat, ara es pot tornar a fer.
Arantxa Infante
Membre de les JSC a Piera
