El rebombori del cas TICKDI, destapat per la CUP Igualada i caracteritzat per la contractació feta a dit pel govern de l’Ajuntament d’Igualada amb un pressupost de 13.000 euros superior a l’anunciat, sembla l’evidencia d’un possible tracte de favor a una start-up, provocant que gran part de la ciutadania s’indignés. La indignació, però, no prové tant pel fet d’haver realitzat una contractació a dit, sinó perquè el govern de l’Ajuntament no ha donat cap mena d’explicacions a la ciutadania, excepte falses acusacions i defensa de la legalitat. El silenci, atribut propi del còmplice o del subordinat, provoca indignació i desconfiança en la ciutadania. Molts creuran que el silenci del govern de l’Ajuntament davant del cas TICKDI és una novetat, però en realitat és una pràctica habitual. Veiem alguns exemples.
En una intervenció de la regidora Carme Riera, regidora d’entorn comunitari i serveis a les persones va realitzar en el ple del 28 de juny de 2016. Aquesta va llegir un manifest en defensa dels drets de les persones LGBTI i tolerància zero a la discriminació, subratllant que Catalunya i les seves institucions volen mostrar la ferma adhesió a la lluita pels drets i les llibertats així com el compromís en el desenvolupament i reconeixement dels drets de les persones LGTBI i la lluita contra les discriminacions. La regidora de la CUP va criticar el manifest perquè, segons el Director de l’Observatori Contra l’LGTBfòbia, la llei ha estat segrestada durant tot el mandat del Govern d’Artur Mas i CiU, malgrat votar a favor del text, mai no ha apostat per la implementació de la llei. La regidora cupaire va criticar que ha Igualada es fan molts manifestos per part del govern però no s’aplica la llei en aquest sentit en l’àmbit municipal. No va respondre la regidora Riera, sinó l’alcalde Marc Castells. Per cert, el pressupost del 2017 ha baixat respecte al 2016.
Un segon cas el podem trobar en la intervenció que va realitzar la regidora Montserrat Duch, regidora d’hisenda, al ple del 18 de novembre de 2016, sobre el “debat” de la modificació de les ordenances fiscals per a l’any 2017. L’oposició li va retreure al govern, i especialment a la regidora, el fet de d’assabentar-se per la premsa del pacte amb PSC i PP sense ni tan sols escoltar la proposta que ERC, CUP i Decicim Igualada van elaborar per unes ordenances fiscals progressives. L’oposició exclosa va presentar-ho al govern setmanes abans del ple però tot i així no van obtenir resposta mai. Al ple la regidora Duch no va respondre, sinó que ho va fer, de nou, l’alcalde en nom d’ella. A més, l’alcalde Marc Castells ni tan sols va voler obrir un debat sobre la possibilitat d’unes altres ordenances fiscals i, un cop va intervenir l’oposició, van passar seguidament a votacions.
Un altre exemple, i més proper en el temps, ha estat el ja esmentat cas TICKDI, a partir de les preguntes que la CUP Igualada va realitzar al ple pel Cas TICKDI a la regidora Àngels Chacón, regidora de Dinamització econòmica. La CUP va realitzar tot un seguit de preguntes a la regidora de Dinamització econòmica pel cas TICKDI, contracte a dit i amb un pressupost desmesurat, però les preguntes no van ser respostes per la regidora, sinó, un altre cop per l’alcalde. En aquest últim cas, el batlle no només no va deixar respondre a la regidora, sinó que a sobre no va respondre cap ni una de les preguntes. Tot al contrari, va desviar el tema i va aprofitar per parlar del sexe dels àngels. Aquest són només uns exemples però ja serveixen per fer una bona foto. N’hi ha molts més d’exemples.
Molt sovint l’alcalde Marc Castells no permet respondre als seus regidors i regidores quan el tema es complica a partir de preguntes realitzades des de l’oposició. Davant de conflictes que poden ferir la confiança ciutadana en el govern, el batlle relega als seus regidors i regidores a un segon lloc davant de la crítica, potser per protegir-los, potser per desconfiança. Sense dubte, semblen anyells que no es poden separar del seu pastor i ho demostren amb el seu silenci quan el batlle parla per ells i elles. Tota una fita d’un govern que es presenta com a participatiu i que lluita per eradicar la discriminació, però si l’alcalde no confia en els seus regidors i regidores, quin tipus de govern tenim?
Joan Carles González
Sempre han fet el mateix tapar-se les vergonyes.
Aixi ho van fer amb tot el mandat de l’anteror regidor de cultura.
Feia i desfeia amb total llibertat i amb una absoluta sopèrbia i autoritarisme mentre l’alcalde i la sra. Chacon justificaven les seves actuacions, fins i tot les seves actituts i malt comportament.
Ara bè, sorprenenment fora del seu àmbit i amb nuclis reduïts deien tot el contrari i el desaprovaven.
Uns dels que ho sabem molt bè perque ho van patir son els treballadors de l’Institut Municipal de Cultura.