El passat dissabte 14 de març, la comarca de l’Anoia va viure un dels actes més emotius de l’agenda del Dia Internacional de les Dones. La Federació de Pensionistes de CCOO va reunir més d’una cinquantena de persones en un dinar de germanor de reconeixement a Maribel Nogué i Felip, una figura cabdal en el teixit associatiu i reivindicatiu de la zona.

L’acte no va ser només una trobada social, sinó un exercici de memòria històrica. Els assistents van recordar la llarga trajectòria de Nogué, qui ja des dels darrers anys del franquisme va mostrar la seva personalitat rebel. Des d’acollir les primeres reunions clandestines del PSUC a casa seva fins a la seva tasca com a regidora a l’Ajuntament de Montbui, la seva vida ha estat lligada al servei comunitari.

Durant el dinar, es van destacar fites clau del seu recorregut:

Defensa de la Sanitat: El seu lideratge sindical a CCOO durant la crisi de l’Hospital d’Igualada. Feminisme actiu: Com a impulsora de Dones d’Igualada i referent de la lluita per la igualtat. Justícia social: El seu paper en les lluites veïnals i el seu esperit acollidor en una comarca cada cop més diversa.

Proposta per a la Creu de Sant Jordi

Un dels moments més rellevants de la jornada va arribar de la mà de Serafín Blanco, secretari general de Pensionistes del Baix Llobregat, Alt Penedès, Anoia i Garraf. Blanco va anunciar el compromís de traslladar al Govern de la Generalitat la proposta oficial perquè se li atorgui la Creu de Sant Jordi, en reconeixement a una vida dedicada a la defensa de la dignitat de les persones més vulnerables.

A més de la seva faceta política, es va posar en valor la seva tasca com a escriptora, ja sigui a través de la premsa, la poesia o la ficció, documentant sempre les causes justes. Com a record de l’acte, els assistents van rebre un punt de llibre amb una frase que resumeix la seva filosofia de vida: “Per saber on anem cal fer memòria d’on venim”

L’acte va cloure amb un ambient d’agraïment col·lectiu cap a una dona que, seguint el fil violeta de la història, ha estat i és un exemple de coratge i servei a l’Anoia.