L’edició d’hivern del Rec.0 ja està a ple rendiment. Un cop més, centenars de persones han tornat a l’antic barri adober d’Igualada per descobrir les propostes d’un centenar de marques de roba i dissenyadors emergents que ocupen més d’una cinquantena d’espais. Un dels objectius del Rec.0 des dels seus inicis ha estat mostrar tot el potencial del barri i demostrar que es pot tornar a omplir de vida. Una de les organitzadores, Cristina Domènech, ha instat a les administracions a fer canvis legislatius perquè l’activitat pugui tornar de manera permanent al Rec, ja sigui a través d’un nou POUM o amb un canvi d’usos. «Aquest festival va néixer per morir. Ha d’acabar quan tot el barri tingui vida», ha assenyalat.
«No pot ser que hi hagi 52 locals buits només perquè una normativa impedeix que s’hi facin coses», ha destacat Cristina Domènech, una de les organitzadores del Rec.0. En aquest sentit, lamenta que s’estiguin perdent oportunitats perquè el barri té una normativa «que paralitza». Des dels inicis, els organitzadors destaquen el barri com un lloc «amb molt d’interès» on s’hi poden instal·lar creatius i altres professionals. «És un escenari fabulós», apunta Domènech.
De fet, una de les apostes d’aquest any són les visites guiades pels interiors no només de les adoberies, sinó també d’espais reconvertits. Es tracta de la primera edició del Rec Portes Obertes on s’ensenyen tres espais de creació privats com l’estudi de disseny de producte i d’interiors Ricard Vila Studio, situat en un local de la fàbrica Vila. «Aquest any obrim els espais perquè tothom vegi l’exemple en viu i que s’animin a la nedada a contracorrent que significa obrir espais i treballar al Rec», explica el dissenyador. «Ara és una batalla individual. Esperem més veïns, però necessitem un cop de mà», afegeix. «Vam fer el Rec perquè ens pensàvem que només obrint les portes la gent faria cua per entrar i fer coses. Des de llavors hi ha hagut molts intents, però sempre hi ha un problema d’usos que evita que tot això tiri endavant», lamenta.
Els altres dos locals que es poden visitar són l’espai de coworking creatiu LaMaca, una antiga adoberia reconvertida en un gran espai de treball i creació i L’Adoberia, una antiga fàbrica de curtits reconvertida en estudi de disseny de Jordi Ribaudí i actuals oficines de Recstores.
Contacte directe amb els clients i moda sostenible
Entre el centenar de marques que durant quatre dies seran presents al Rec.0 n’hi ha de molt consolidades i d’altres que són més novelles. Entre les més veteranes hi ha Textura. El seu director comercial, Angel Sáez, destaca el certamen com una gran oportunitat comercial. «En quatre dies podem acabar estocs de diverses temporades, però també hi ha un benefici a nivell qualitatiu important». Sáez assenyala el contacte directe amb els clients en tan poc temps que els permet fer el Rec. «Això és un regal per a qualsevol marca», apunta.
El Rec també acull altres marques no tan conegudes i sense tanta trajectòria però amb projectes molt interessants per mostrar. Un cas és el de Killing Weekend, que aporta a la moda una visió molt particular de roba sense gènere i sense talles. La dissenyadora de la marca, Alba Martínez, també destaca el Rec pel retorn que poden tenir del comprador. «Passa molta gent i amb tants inputs això ajuda a millorar i anar creixent», explica.
De la seva banda, Gemma Barbany, dissenyadora de IAIOS -la marca de jerseis 100% amb material reciclat- valora el bon moment que viu el sector de la moda sostenible. En el seu cas, el seu pare ja va intentar tirar endavant un projecte similar als anys 90 però no va funcionar. «En aquell moment el públic no ho va rebre com ara», explica. Ara, en canvi, el públic a qui van dirigits els seus jerseis és un públic jove «molt conscienciat», i que cada vegada exigeix més a les marques transparència i la coherència entre allò que diuen i allò que fan.
Mar Martí / Laura Busquets – ACN
