Joan Carles González
A Igualada ha nascut una nova plataforma d’entitats que s’oposa al projecte entre l’Ajuntament d’Igualada i Airbnb per promoure el “turisme sostenible” a la ciutat. Si bé tota aposta política té la seva resistència, el dubte és si la resistència tindrà recolzaments o no. No obstant, en els darrers anys hem pogut veure com les resistències ciutadanes, organitzades sota moviments socials, han perdurat en el temps perquè han obtingut recolzament, i si bé el govern Castells compleix 8 anys a l’Ajuntament d’Igualada, en aquests 8 anys els grans problemes de la ciutat s’han fet més grans: l’habitatge, la baixa oferta d’educació pública, la manca de contracte de la gestió de l’aigua o la defensa per la terra són problemes cabdals als que la ciutat ha de fer front. Fem un petit repàs.
El 2015, la plataforma Aigua és vida Anoia va descobrir que a Igualada no hi ha contracte de concessió amb l’empresa Aigua de Rigat. Això significa que l’empresa ha estat gestionant el servei d’aigua de manera il·legítima (per no dir il·legal). També va descobrir que el preu de l’aigua ha pujat des del 2008, any en que Agbar compra el 68% de l’empresa, més d’un 20%, a banda dels 9.000 euros que tres regidors del govern Castells cobren anualment d’Agbar per assistir a una reunió. Tot plegat un escàndol! A banda, Aigua és vida Anoia va aconseguir realitzar les auditories que des d’Aigua és vida es demanaven així com aturar les pujades del preu del rebut de l’aigua, els sobresous dels regidors pagats per Agbar encara existeixen. També la manca de contracte segueix igual, però la lluita continua.
El problema de l’habitatge no és menys greu i per això ha nascut, recentment, el Sindicat de llogateres d’Igualada, un sindicat molt necessari perquè els preus dels lloguers en els darrers anys han pujat més d’un 30%. Els motius es fonamenten, especialment, en l’especulació dels preus per la manca de lloguers a Igualada, i no serà per pisos buits, ja que són centenars d’ells que es poden veure només passejant per la ciutat. En aquest sentit, el govern Castells tampoc ha fet res en la matèria, excepte pactar amb el PSC (avui integrats a Igualada Som-hi) 25.000 euros anuals per a habitatge públic. Sens dubte ha estat una mesura política d’almoina en comparació amb la magnitud del problema, ja que a Igualada hi hauria d’haver més de 2000 habitatges socials segons la llei, però en l’actualitat no arribem a 200. Una trista realitat que Igualada ha d’afrontar i que el govern Castells ha deixat de banda. Una trista realitat que la ciutadania d’Igualada patim i només serveix a alguns partits per a fer campanya electoral.
Un tercer problema, i d’especial importància, és l’escola pública: cinc centres públics davant de nou de privats i una demanda d’oferta pública molt per sobre de la demanda de la privada/concertada. Les Escoles Públiques d’Igualada (EPI), un moviment format per les AMPA de les escoles públiques d’Igualada nascut aquests darrers anys, han aconseguit posar el debat sobre la taula de la necessitat d’una sisena escola pública a Igualada. Aquest debat ha estat molt difícil, especialment per a les formacions polítiques, perquè defensar la pública significa, per a molts, atacar la concertada però tot i així hi ha algun partit polític que s’ha atrevit a obrir el meló. Però el problema de l’educació del govern Castells transcendeix el problema de l’oferta i la demanda de la pública i s’allarga fins a la medul·la de les ajudes al menjador: mai oblidarem que mentre el govern Castells negava 27 beques menjador, feia festes més cares inaugurant parcs. Una vergonya imperdonable.
L’últim dels problemes, però que ve de molt lluny, és el de Can Morera, zona on es vol construir un macro polígon tan gran com Igualada mentre encara sobren hectàrees industrials a la comarca. La plataforma Per La Conca, recentment constituïda i que s’ha manifestat amb molts recolzaments, ha estat l’encarregada de vetllar per a que la gent prengui consciència d’aquest cercle viciós, projecte propagandístic que serveix a la candidatura de Marc Castells com a promesa electoral de generació de llocs de treball. Però aquesta promesa té els peus de fang, no només perquè la destrucció de Can Morera per generar un polígon significa la destrucció de molts llocs de treballs de la pagesia, sinó perquè la manca de transparència del projecte indica que tot plegat és un intent d’especulació del totxo que tindrà un futur tan exitós com el polígon de Montbui.
Aquestes quatre lluites són només un petit recordatori de les lluites que s’han generat en aquest mandat, però existeixen d’altres a la ciutat, algunes d’elles que venen de lluny. Mai oblidarem la lluita de la PAH Anoia, una lluita ara més centrada en els desnonaments dels i les llogateres, o la lluita d’Hispanofail que recull les queixes dels usuaris de la Hispano Igualadina i ara ja se’n demana la finalització del contracte amb l’empresa. Però també han sorgit altres lluites com la Federació del Seguici Tradicional Històric d’Igualada (FESTHI) que, en la seva recerca de la tradició, ha obert el debat sobre la possibilitat que el 24 d’agost, diada de Sant Bartomeu, sigui un dia festiu a Igualada; o la plataforma que demana més pediatries a l’Anoia, una demanda escoltada per tots els ajuntaments als que s’han apropat excepte a Igualada, essent la directora del Servei d’Atenció Primària a l’Anoia, Carme Riera, regidora del govern de Marc Castells.
El sorgiment de moviments socials i populars respon, en gran mesura, al descontentament social i popular de les mesures aplicades pels seus governants, però a la vegada ofereixen mesures alternatives. Per aquest motiu deia un filòsof francès que sense resistència, les relacions de poder esdevenen relacions de dominació, i si alguna cosa han demostrat els moviments socials d’Igualada és que, no només han actuat com a resistència a l’aposta política del govern Castells, sinó que s’han organitzat i han obtingut els recolzaments necessaris que els ha permès oferir una Igualada diferent a partir d’un anàlisis del polse real de la ciutat.
Ara que som en campanya electoral per a les eleccions municipals, torna a sonar aquella frase tan igualadina de “jo estimo Igualada”, però com algú va dir estimar és actuar. Qui ha actuat a Igualada han estat els moviments socials i populars, moviments amb un interès particular que esdevé alhora una millora pel conjunt de la ciutadania d’Igualada. Qui digui estimar Igualada ha d’estimar també a la seva gent i aquesta s’ha expressat en els darrers anys molt contundentment a través dels moviments: només qui entengui les demandes dels moviments i sigui capaç de copsar les seves demandes, serà qui millor pugui donar resposta als problemes de la ciutat, però també qui realment estimi Igualada. La ciutat necessita resoldre els seus problemes, esbandir el fum polític i aplicar mesures efectives i resolutives per a les seves demandes socials i populars. Per aquest motiu, el proper 26 de maig siguem valents i fem que les lluites ciutadanes com l’aigua, l’habitatge, les escoles i tota la resta esdevinguin una realitat!
