Núria Vinyals
Arriba la fi de trimestre –i en aquest cas, de curs- i els infants van a casa amb el que anomenem àlbums, carpetes o caixes.
Què ens aporten a les famílies els àlbums? Els coneixements que té un infant? El que ha après durant un determinat període de temps? El que s’ha tractat a l’escola? Les seves investigacions, inquietuds? El que ha viscut? Com s’ha sentit ell en aquest temps? Les seves experiències personals? Quina part és seva activa?
La veritat és que hi ha àlbums per tots els gustos –i disgustos-.
Parlem-ne:
Una mare m’explica la seva sorpresa quan la setmana passada, a la platja, el seu fll es mostrava preocupat amb les bosses de plàstic, anelles, pals de piruleta… i altres brutícies perquè podrien ferir les tortugues marines. I és clar, en aquell moment va relacionar que en deuríem haver parlat amb els companys, al projecte de les tortugues que vam compartir el primer trimestre.
En el recull del projecte s’intuïen moltes de les coses que havíem parlat, que havien passat a l’aula, preocupacions dels infants, descobertes, vivències… però no hi cap tot.
Entre d’altres coses, hi llegeixo allò que va impactar aquest infant, la seva sensibilitat i el tarannà dels coneixements que pot haver adquirit. I molt especialment, que anirà sorprenent els seus familiars en més ocasions i segurament aprendran coses del seu fill de tan sols 4-5 anys.
Entenc els àlbums com un reflex del que s’ha viscut a la classe. No parlo de continguts.
Fullejant-los i aturant-nos a cada pàgina ens hauríem de fer la idea de l’ambient on es mouen els infants, de les seves inquietuds, del seu tarrannà, de la cohesió de grup, de la sensibilitat de la mestra per reflectir els moments especials, de quin tipus d’activitats es porten a terme…. Sensacions generals que s’enduen les famílies en el moment de rebre-ho; records i emocions que afloraran en els infants en remirar-los al cap d’uns anys i aprenentatges per sempre.
Posem exemples:
-Imagineu en un àlbum de P4 una documentació de l’estil: “A vegades els microbis poden guanyar els glòbuls blancs?”, “Hi ha sang al cap?”, “Quines coses no et fan riure gens?”, “Ubuntú”, “per què jo sóc així?”, el racó de la calma, dibuixos de branca d’ametller florit –o les arrels de la col- …
-Fulls elaborats a partir de fotografies i textos on es fa evident que hem presenciat l’aparellament de les papallones de cuc de seda, que vam preveure una tormenta de calamarsa observant el cel diferents moments, que a l’hort hi ha flors de tots colors (tomaquera, escarola, patatera…), la descoberta d’una teranyina gegant a la muntanya, el tràfec de les orenetes, el joc compartit al bosc màgic,
-Anotacions lliures dels infants en forma de lletres, números o dibuixets, paperets que per ells tenen molt valor…
I és clar, aquest reculls no seran iguals per a tothom, malgrat comparteixin espai i mestra, perquè a cada infant el mouen unes inquietuds i té unes destresses diferents.
Rebutjo els àlbums amb infinitat d’operacions descontextualitzades, moltes lletres per copiar o repassar, dictats, moltes respostes dels mestres i cap pregunta dels infants, redaccions previsibles, reculls que podrien canviar de mà i no passaria res… perquè en ells també ens podem fer la idea de l’ambient de la classe, del tarrannà, de la sensibilitat de la mestra per reflectir els moments especials, de quin tipus d’activitats es porten a terme…. I perquè les sensacions de les famílies en rebre-ho són molt diferents ni afloraran bons records i emocions quan els infants els remirin al cap d’uns anys. Puc intuir com s’han sentit, què han fet, què han viscut… i no hi ha empremta personal de l’infant.
El que mai, mai, mai dibuixa un àlbum és l’olor de les 9.05 a la classe, la rialla i corredisses dels infants en el moment que sona la música per entrar a l’edifici, les abraçades espontànies, el disgust quan t’ha caigut el tall de síndria, les bromes amb els companys, la sensació en observar els tomàquets recent brotats, el comiat del darrer dia, aquella ruixada fresqueta…. Sort que això ho portem al cor i no se’ns oblidarà mai.
