Què fem amb les preocupacions?

roserclaramunt@kaizensingular.com

Twitter:  @kaizensingular

Tots tenim preocupacions diverses. Si les analitzem, comprovarem que en algunes sí hi podem actuar directament i moltes d’altres estan fora del nostre control.   Davant de situacions que ens preocupen, el primer que ens cal plantejar és en quina zona està:

a. Zona de control directe o cercle d’atenció (implica la nostra pròpia conducta i és on hem de dedicar la nostra energia i atenció)

b. Zona de control indirecte o cercle d’influència (podem influir a altres persones perquè actuïn de manera diferent, mobilitzant, sumant-nos a causes concretes)

c. Zona d’inexistència de control o cercle de preocupació (problemes sobre els quals no podem fer res, com per exemple, els fets passats, la incertesa del futur, etc.).

I en segon lloc, ens podem plantejar, en clau de coaching professional, les següents preguntes per saber on centrar la nostra energia i actuar en conseqüència:

       1. Què puc fer per solucionar aquesta situació?

       2. En quin percentatge depèn de mi?

       3. Quin suport-persones o recursos – necessito per fer-ho?

       4. Què faria si no tingués por? Què faria si no hi hagués conseqüències?

       5. Quin és el primer pas? Quan i com ho faré?

En funció de la zona on ens centrem, serem persones predominantment proactives o persones predominantment reactives:

Les persones reactives centren els seus esforços en el cercle de preocupació, enfocant-se en la culpa a altres persones, en els problemes del context i en circumstàncies sobre les quals no tenen cap control. Eludeixen la responsabilitat cap a fora. Es genera energia negativa que en combinar amb la menor dedicació de temps i acció en les àrees en què es pot fer alguna cosa, causen una reducció del cercle d’influència o d’atenció.

Les persones proactives centren els seus esforços en el cercle de control i d’influència, es dediquen a les coses pel que fa a les quals poden fer alguna cosa. Prenen la seva pròpia responsabilitat, són positives, actuen amb planificació. Amplien el cercle i tenen més probabilitats d’aconseguir el que es proposen.

La bona notícia, és que les persones reactives, poden entrenar-se per canviar i esdevenir proactives.  El primer pas és prendre consciència de com distribuïm la nostra energia diària i veure si el % més gran està en allò que realment ens importa i ens aporta benestar.

Com diuen alguns filòsofs, “l’important no és el què ens passa, sinó el que fem amb què ens passa”.