MORT
Què us suggereix aquesta paraula?
Hi penseu? En parleu? De la mort pròpia i en els altres?
Ho podeu tractar amb naturalitat amb els vostres fills, amb infants?
O continua essent un tabú del que millor no treure el tema?
La mort és inherent a la vida. Tothom hi passarem i tothom sabem de veïns, coneguts, familiars que han mort. I tanmateix a moltes persones encara ens costa fer-la present degut a les nostres pors, vivències personals, càrregues emocionals, manca de recursos…
I de la malaltia que ens hi pot portar?
Continuo. Quan sabem que algú té una malaltia greu o l’edat que li pot fer propera la mort, com actuem? Ens proposem visitar-lo, acompanyar-lo, fer costat als familiars i amics més propers?? O se’ns fa molt difícil?
I quan ens referim a l’acompanyament que fem als fills o alumnes, quan parlem del cicle de la vida, de coneixement del propi cos, tanmateix sovint no en parlem o no en sabem parlar. I es tracta d’un fet que tothom viurem pròxim en molts moments. Sovint quan arriba el moment és un ensurt per tothom i no trobem les millors paraules o adequades accions.
És clar, no és un tema agradable, però en la meva opinió no el podem evitar indefinidament i tampoc en els infants perquè és una notícia d’impacte i els afecta també intel·lectualment i físicament una temporada.
Durant el temps de dol i com no pot ser d’altra manera el seu estat d’humor variarà, les activitats que vol fer, els hàbits alimentaris, les rutines escolar, el comportament dins l’aula, la relació amb els companys, el rendiment acadèmic…. tot es veurà afectat fins a percebre’s amb poca energia, aprenent a conviure amb l’enyorament i el dolor. És important que familiars i mestres ho tinguem present a l’hora de demanar rendiments, i també els seus companys i amics per si té canvis d’humor que els poden sorprendre.
Com no pot ser d’una altra manera, qui ha sabut entrar al nostre cor hi seguirà vivint i, el dolor és proporcional a l’amor que sentim.
Els infants estan preparats per la més trista de les notícies, però no per les mentides. La seva capacitat de viure el present fins i tot els ajuden a tenir més recursos per afrontar les situacions de pèrdua i tristesa.
Els adults haurem doncs d’ajudar els infants a expressar emocions contingudes i viure les situacions doloroses que porta la vida, dotant-los d’eines per afrontar-les.
Preparem-nos, preparem-los i tinguem els recursos presents.
Núria Vinyals