La crisi migratòria a Ceuta no és cap accident espontani, sinó el resultat d’una estratègia fredament calculada per part del Marroc. Quan Rabat vol enviar un missatge diplomàtic o exigir concessions a l’Estat espanyol i a la Unió Europea, relaxa deliberadament el control fronterer, jugant amb la vida de milers de persones que són empeses cap al mar. És el que es coneix com l’ús coercitiu de la migració, del qual s’han aprofitat també altres països, com Turquia i Belarús.
Europa ha comès l’error d’externalitzar les seves fronteres, pagant milions a països com el Marroc perquè juguin el rol de «guardians». Aquesta dependència dona a Rabat la paella pel mànec per fer xantatge amb vides humanes. A més, el Marroc se sent immunitzat gràcies a la seva aliança estratègica amb els Estats Units i Israel, en virtut dels Acords d’Abraham (2020). Amb això, tensa la corda davant la feblesa d’Espanya i la Unió Europea.
Aquest escenari és el brou de cultiu ideal per a l’extrema dreta, resposta de la qual és tan previsible com postissa. No busca resoldre el problema, sinó incendiar l’opinió pública amb un drama humanitari. No hem deixat d’escoltar per part de certs mitjans i polítics agitadors que aquest episodi «és una invasió amb la connivència del Govern» o «un efecte crida arran de la recent regularització de migrants». Tanmateix, la realitat és molt més complexa i no admet reduccionismes partidistes. Les persones que creuen no estan executant cap plànol militar i són les primeres víctimes utilitzades per la dictadura d’un estat veí. El problema de sobirania no ve dels migrants, sinó d’haver venut el control fronterer a una autocràcia que ara demana el seu peatge.
Tot plegat eleva a 88 els morts a l’espigó fronterer del Tarajal. Servir-se de la vulnerabilitat de les persones a l’aigua és una estratègia vil per sembrar la discòrdia social i soscavar qualsevol gest elemental de solidaritat humana. En lloc de defensar la sobirania nacional davant del xantatge d’una potència estrangera, formacions com VOX, Se Acabó la Fiesta o Núcleo Nacional prefereixen alinear-se de facto amb els interessos geopolítics de Rabat, utilitzant la pressió a la frontera com un matxet polític per desestabilitzar les institucions i intentar tombar el Govern de coalició. No hi ha quelcom més antipatriòtic d’aquells que s’omplen la boca d’Espanya.
Xavi Recio Rodríguez
