Inici Blocs Pressupostos i arrogàncies per al 2016

Pressupostos i arrogàncies per al 2016

COMPARTIR

Ara fa uns dies escoltava per la ràdio com la primera tinent d’alcalde d’Igualada, Mª Àngels Chacón, contestava a Eva Pedraza de la CUP, com davant de les crítiques, el govern també volia escoltar propostes. Iniciada la lluita sobre la Marca Igualada, que no en contra, sinó posada en qüestió, la regidora de la CUP preguntava a la tinent d’alcalde que, degut a que la ciutat ha contribuït amb moltes inversions per a la Marca Igualada, quin ha estat el retorn econòmic en nivell social i quines són les xifres que poden demostrar l’eficàcia d’aquesta inversió. Dit d’una altra manera, si aquestes inversions ha tingut rendiments econòmics reals creant llocs de treball i si aquesta Marca ha afavorit el teixit social.

 

Com ja vaig escriure a l’article del mes passat, la Marca Igualada és el símbol del govern de CiU i aquesta és el resum d’una pràctica política que es dedica a injectar grans inversions de la ciutat, recaptades des de la ciutadania, a les empreses per a la producció industrial i comercial. En aquell article criticava que la Marca Igualada es dedica amb força a ajudar a les empreses i, per la lògica capitalista, imagino, com la mà de Smith, l’ajut a les empreses implica un ajut a les persones que viuen a Igualada. Però això és un dubte meu i també compartit per a moltes persones, com per exemple la regidora Eva Pedraza, que en aquella tertúlia ja va portar a debat una qüestió central: aquesta Marca Igualada contribueix al teixit social? El govern de l’Ajuntament d’Igualada es preocupa també de les persones o només de les empreses?

 

[Img #25322]La conversa entre la regidora de la CUP i la tinent d’alcalde va continuar fins al punt que la tinent va demanar que en comptes de tanta crítica, que és molt bona, s’oferissin més propostes. Cal dir que no seré jo qui critiqui el seu coneixement sobre comerç internacional, però en aquella tertúlia varen quedar dues coses clares: el govern sempre convida a participar però mai afronta les qüestions in situ i, segon, està clar que CiU pot dominar en el terreny empresarial però com de costum s’oblida del terreny social. Com a exemple d’això que dic podem veure els pressupostos que l’alcalde Marc Castells presentarà al ple del dimarts dia 20 d’octubre. M’agradaria fer un petit anàlisis de la proposta pressupostaria que CIU portarà a ple el dimarts i que, per ser majoria absoluta, aprovaran inexorablement. Tant de bo m’equivoqui, perquè de no ser així veurem que els pressupostos que volen portar a terme no són gens amables amb els ciutadans que més pateixen i, sobretot, el ciutadà no està en primer terme, com diuen, sinó de nou les empreses i amiguets.  

 

En primer lloc, Castells ha afirmat que el pressupost per a l’any 2016 augmenta un 5’9% respecte l’any anterior (2015). Aquest augment beneficia a les inversions econòmiques que venen fent des de fa quatre anys (allò que coneixem com a Marca Igualada). En segon lloc destinen una part a inversions, diuen, per a la millora de la qualitat de vida dels igualadins per a una ciutat amable, fent-nos creure que aquest augment pressupostari és social. Cal dir que en part ho és, però ho és més urbanísticament(destinen 275.000 euros per a la redacció de nous projectes), a més d’afegir que els ajuts a aquestes infraestructures no arriben a tota la ciutadania. No veig malament que, en tant que el pressupost augmenta un 5’9%, també augmentin relativament aquestes partides, però la vergonya arriba quan veiem que el govern de CiU mantindrà, és a dir, que no augmentarà ni reduirà les partides de recursos per a serveis a les persones, tot i que han augmentat els pressupostos a més que sembla una evidència que el problema econòmic-social no ha millorat per a les famílies. Però la vergonya continua quan el govern acaba dient que, no només no farà una auditoria del deute, sinó que congelarà les ordenances fiscals per a l’any 2016. Això vol dir, entre d’altres coses, primer que no reduirà l’IBI, tot i que Igualada té un dels IBI més alts de Catalunya i de l’estat espanyol, i que tampoc  ampliarà les bonificacions per pagar-ho. Crec que el govern de CiU vol fer-nos entendre que la congelació de les ordenances és un premi a la ciutadania degut a la crisi que patim, però en realitat és un càstig perquè l’IBI urbanístic és dels més cars de Catalunya, però congelar-lo implica, a la vegada, un augment a aquelles persones que es veuen sense treball, minvant els seus recursos i sense millora en un futur pròxim.

 

En aquella tertúlia de ràdio en la que CiU i CUP es varen afrontar per la Marca Igualada, la regidora de CiU demanava propostes i jo li donaré algunes nocions, no tècniques, sinó ideològiques, com per exemple augmentar les partides de recursos per a serveis a les persones en relació amb l’augment pressupostari, com per exemple un 5,9% més, així com ampliar les bonificacions de l’IBI, ja que a Igualada només s’ajuda a les famílies nombroses però no aquelles persones que, per exemple, tenen rendes baixes i/o pateixen un atur de llarga durada. Amb la majoria absoluta de CiU al govern, l’oposició només podrà cridar però crec que és convenient que al pròxim ple l’oposició d’esquerres cridi i proposi, perquè serà un any sense modificacions socials, però cal que la ciutadania s’assabenti que les polítiques de CiU no estan pensades per a que les persones estiguin en primer terme, sinó les inversions econòmiques que dubtosament tenen beneficis per al conjunt de les persones que fan d’Igualada una ciutat.

 

L’arrogància de la majoria absoluta pot deixar, de nou, sense veu a aquells que volen decidir un futur més just i equitatiu, però sobretot pot deixar de banda a totes aquelles persones que necessiten un gir en les polítiques socials per a pal·liar part dels seus problemes. Espero que aquesta arrogància només es doni en aquest article.
 

COMPARTIR

FER UN COMENTARI

*