Fa alguns dies va tenir lloc la cinquena edició de l’IGD Prepara’t, la Setmana de l’Ocupació, i vaig poder assistir a un parell de xerrades.
Cada any em sorprèn que persones amb les que en parlo, no coneguin aquesta cita anual. Des del meu punt de vista, crec que l’IGD Prepara’t és una proposta que, a banda d’aportar eines per a la recerca de feina per a les persones que estan a l’atur o es plantegen canviar de lloc de feina, també pot aportar noves perspectives i visions de diferents sectors, experts, temàtiques, etc. de l’evolució del món laboral. Tant des d’un punt de vista més tècnic, com des d’un punt de vista de competències transversals, que com molts sabreu, són les competències o habilitats que té una persona, més enllà de la seva experiència o estudis. Actualment, en el món professional algunes d’aquestes competències més valorades són proactivitat, capacitat d’adaptació, diàleg i negociació, creativitat, orientació a resultats i objectius, motivació i resiliència.
Intento anar-hi cada any, a una selecció de xerrades o taules rodones que es proposen. Sempre he sortit sabent alguna cosa més, i amb la sensació que moltes persones que haurien de ser a l’auditori no hi eren. No només aprenc dels ponents sinó que m’agrada escoltar quines són les coses que preocupen, els neguits, dubtes, preguntes i reflexions dels que estan com a oients, a l’altra banda de l’escenari.
Les dades del mes de setembre sobre l’atur a l’Anoia són de 8.831 persones. De les quals gairebé 3.000 són d’Igualada, prop de 1.000 són de Montbui i més de 1.000 són de Vilanova.
En una de les xerrades, sobre Reinventar-se professionalment, hi havia unes 20 persones. Com pot ser? On està aquí la competència de la proactivitat?, on està l’orientació a resultats?
En una altra, on es parlava de competències i actituds necessàries en el món laboral actual, hi havia molts estudiants. Aquest públic és clau que hi sigui, però hi trobo a faltar també el col·lectiu de persones que estan buscant feina.
És cert, que igual que a qualsevol esdeveniment d’aquest tipus, et trobes amb xerrades més valuoses que d’altres. També, els que hi anem som persones molt diferents, amb expectatives i objectius molt diversos. Però, alguna cosa no em quadra. I em sorgeixen moltes preguntes sense resposta…
– No arriba a qui ha d’arribar?,
– Hauria de ser ‘obligatori” assistir-hi per part de totes les persones que estan apuntades al SOC o que reben la prestació de l’atur, com una forma d’actualització necessària?,
– Als que sí arriba la informació, què és el que fa que no els capti l’interès assistir-hi? Potser, cal encara, molta pedagogia sobre la importància d’aprendre al llarg de tota la vida. I la importància d’aprendre també fora dels cursos estructurats on s’obté un títol.
El que està clar, és que el món ha canviat i està canviant a un ritme vertiginós, i no ens podem instal·lar en la queixa o llançar la tovallola. O esperar que l’entorn canviï i torni a ser el d’abans. Ara més que mai, és cert allò que deia Heràclit, que “no ens podem banyar dues vegades al mateix riu” perquè tot canvia. I som nosaltres els que necessitem canviar i preparar-nos de forma continuada. Mai com ara hi havia hagut tantes eines o facilitats per a preparar-nos, a l’abast de moltes persones i de forma gratuïta.
Alguns potser pensen que tal com està tot, no queden opcions o no val la pena preparar-se. I aquí, des d’un enfocament del coaching, pregunto:
Però, realment, creure que no hi ha opcions, i escollir no preparar-te, t’ajuda a aconseguir una feina o la feina que vols?, què hi perds, prepara’n-te?, què hi podries guanyar?, quin és el cost de no preparar-te per a tu i per a la teva vida?
Tu no regues les plantes del jardí sovint? Creus que amb una vegada n’hi ha prou?
Roser Claramunt
