El passat 26 d’abril, va tenir lloc al Teatre Municipal l’Ateneu l’acte de lliurament dels XV Premis al Compromís Cultural que atorga Òmnium Cultural Anoia. Enguany els premiats van ser el Col·lectiu Eixarcolant i els escriptors Anna Vila i Feliu Formosa. En l’acte, que va comptar amb la participació del conjunt musical JoKB, també es va fer un reconeixement a la iniciativa Música per la Llibertat, que reuneix diàriament una cinquantena de persones per reclamar la llibertat dels presos polítics i exiliats tot cantant el Cant dels Ocells i d’altres peces, i a la figura de Jordi Mateu, un dels fundadors d’Òmnium Cultural a l’Anoia. Abans del lliurament de cada premi, un vídeo de Dan Ortínez va servir per presentar els premiats.
Música per la Llibertat és una iniciativa d’un grup de ciutadans que es troben cada dia a dos quarts de nou del vespre al Carrer de Garcia Fossas o a la Rambla Sant Isidre d’Igualada per cantar. És un acte de reivindicació que duen a terme des de l’empresonament de Jordi Cuixart i Jordi Sànchez de manera desinteressada i constant. “Té sentit perquè els catalans celebrem una tristesa o una alegria amb música. És un hàbit. És una manera d’exterioritzar els sentiments que portem dins. És una litúrgia. Hi ha un ordre establert que la gent se sap. S’ha generat una energia positiva amb la gent que ve. Els uns ens ajudem als altres a entendre aquesta injustícia”.
Marina Llansana, vicepresidenta segona de la junta nacional d’Òmnium Cultural, va remarcar que s’homenatjaven homes i dones compromesos. Va remarcar que Òmnium Cultural és l’entitat més gran de la comarca en nombre de socis i va agrair tasca dels membres de l’entitat a l’Anoia, que “com formiguetes organitzen molts actes durant tot l’any, des del voluntariat, traient hores de la família”. Respecte a la situació de l’entitat i el país, Llansana va dir que “estem vivint la pitjor i la millor època de la nostra història com a entitat. La pitjor perquè patim una persecució econòmica, policial i judicial com mai abans. Tenim el president a la presó. Ens han posat multes astronòmiques i ens han embargat els comptes. Quatre cents mil euros és una xifra astronòmica per a una entitat cultural que no rep subvencions públiques i que es finança només amb les quotes dels seus socis. Hem patit dos escorcolls de la guàrdia civil. Ens han esbotzat armaris i calaixos, ens han saquejat els ordinadors i s’han endut els mòbils personals dels treballadors. Però la repressió ens ha donat una força increïble. Som més gent que mai. Som més de cent seixanta mil socis a Catalunya, a Espanya i a la resta del món. Gràcies a les quotes dels socis, hem obert una seu a Brussel·les per si algun dia aquest estat embogit decideix il·legalitzar-nos com a entitat”.
Davant de la repressió de l’Estat, “Òmnium Cultural ha decidit fer tres coses. La primera, davant de la repressió, més cultura. Seguim fent el mateix que fèiem abans d’aquesta repressió. Seguim fent tots els projectes de cohesió social. La segona, davant d’aquest judici a la democràcia, acusem l’Estat en lloc d’anar al Tribunal Suprem a defensar-nos. Hem recuperat la iniciativa i fem que el judici se’ls giri en contra. Aprofitem la repercussió internacional del judici per acusar l’Estat espanyol de vulnerar drets fonamentals i per explicar al món com actua aquest estat repressor que no ha passat comptes amb el seu passat totalitari i que no ha superat aquesta falsa transició. I ho hem fet amb la declaració de Jordi Cuixart i els altres presos. La tercera, cal seguir exercint la desobediència civil. Som el país de l’1-O i el país de les lluites compartides per a la cohesió social i el progrés als barris i a les ciutats. Hem de seguir mobilitzats i ens hem de preparar per quan arribi la sentència, que difícilment serà absolutòria”.
Finalment, Marina Llansana va fer una llista de coses podem fer. “Escriure cartes als presos. Participar en les campanyes. Fer aportacions a la Caixa de Solidaritat. Ara mateix hi ha trenta persones imputades per organitzar l’1-O, que han de fer front a una finança de més de cinc milions d’euros. No els podem deixar sols. La Caixa de Solidaritat va ser creada per l’ANC i Òmnium Cultural i hi ha l’Ernest Benach i la Núria de Gispert al capdavant. Cal evitar que els imputats hagin de fer front a les fiances amb el seu patrimoni personal. I hem de continuar compromesos cívicament i culturalment. Davant la repressió, cultura, cultura i més cultura”.
El Col·lectiu Eixarcolant va ser mereixedor del premi per la seva tasca de recuperació de la cultura popular a partir de restablir els usos que abans es donaven a les plantes silvestres. I també per la seva contribució a transformar el model agroalimentari i pel seu treball per la sobirania alimentària. El col·lectiu organitza cada any una jornada amb més de cent voluntaris que mobilitza gent de tot Catalunya. Han recuperar especies silvestre comestibles i varietats tradicionals que actualment no es troben al mercat i promouen un nou model de producció, distribució i consum d’aliments. En paraules dels mateixos membres del col·lectiu, “darrera les plantes oblidades hi ha la voluntat de fomentar un territori viu i equilibrat, una agricultura dinàmica i sostenible i una alimentació variada, saludable i de proximitat. Les plantes oblidades són cultura, formen part d’una cultura intangible i quotidiana, generada des dels inicis de la humanitat, que ens ha permès entendre i relacionar-nos amb l’entorn en el qual vivim, un entorn en el qual no hi ha ni asfalt ni ciment. Treballar per la recuperació de les plantes oblidades és treballar per construir un país que entengui la diversitat com a riquesa. Les plantes oblidades són una eina de cohesió social, d’intercanvi cultural, de respecte i de generació de confiança. La recuperació és una eina per fer possible que agricultors i agricultores puguin decidir lliurement allò que cultiven als seus camps, sense la tenalla de les grans corporacions. I que els consumidors puguem decidir lliurement amb quins productes ens alimentem. Això és la sobirania alimentària. No volem que allò que consumim ho decideixin les onze multinacionals que controlen el 90% del mercat mundial de llavors i ens conjurem perquè un model agroalimentari més just, més sostenible i més sobirà sigui possible. Potser ens diran utòpics i que recuperar les plantes oblidades no té cap sentit. Però les plantes oblidades són i han de ser una eina de transformació social. Les utopies deixen de ser-ho en el moment en què es converteixen en realitat”.
En el vídeo de presentació, Anna Vila parla de l’hàbit de la lectura entre els nens: “si un nen agafa un llibre i el llibre no l’enganxa, val més que el deixi. Els nens continuen llegint si la lectura els enganxa. Si un llibre no els agrada, difícilment en començaran un altre”. Per la seva banda, Feliu Formosa, en el mateix vídeo de presentació va dir que “la traducció m’ha servit per adquirir llenguatge”. I va afirmar que “ara la cultura ens salvarà de moltes coses. Ens hi hem d’aferrar perquè vénen temps difícils”. En la seva intervenció després de rebre el premi, Formosa va dir que era soci d’Òmnium Cultural des del 1963. “Estem vivint uns moments duríssims, més durs que els anys seixanta. Llavors lluitàvem contra la Dictadura, però havíem conquerit uns certs espais de llibertat i començàvem a publicar llibres en català. Ara l’Estat espanyol vol eliminar aquests espais de llibertat. Ens volen ensorrar, anul·lar, exterminar. La cultura ve de l’ensenyament i hem d’estar disposats a defensar el que tenim”.
Feliu Formosa va excusar la presència a l’acte d’Anna Vila i va llegir un text de l’escriptora en el que deia que “he escrit llibres quan m’ha vingut de gust i quan m’ha semblat que tenia idees que podien ser acceptades per alguna editorial. El que em fa més feliç d’escriure és el contacte amb els lectors. Arran dels dos llibres que vaig dedicar a la meva filla Sandra vaig rebre moltes cartes, sobretot de pares o germans de persones deficients. Era bonic constatar que el que havia escrit tenia alguna utilitat. Amb els llibres infantils el contacte és més directe. Quan visito escoles, els nens i nenes que han llegit algun dels meus llibres fan preguntes molt interessants. Els nens sempre troben els errors que hi ha als llibres, amb molta facilitat. Mai no faig rectificar els errors quan se’n fa una nova edició. És una manera de demostrar que no hi ha res perfecte. Els nens i nenes escriuen la seva opinió sobre el llibre que han llegit. Els nens, a diferència dels adults, són molt sincers. Un nen et diu sense embuts que no li ha agradat el llibre i t’explica per què no li ha agradat”.
Finalment, el president d’Òmnium Cultural Anoia, Pere Joan Vinós, va llegir una carta de Jordi Cuixart en la qual afirmava que “mai no ens podran robar el somriure. No renunciarem a les nostres ganes de ser. Seguirem eixarcolant amb totes les coses de la vida per treure el millor de nosaltres mateixos. En aquest judici a la democràcia no deixarem d’acusar l’Estat de perseguir els drets humans al costat de l’extrema dreta. La presó no podrà fer que renunciem a construir un futur de compromís amb la justícia, la cultura i la llibertat. Fer camí plegats fa que tot valgui la pena”.
