Dissabte passat, Antoni Munné, ecòleg, professor associat de la UB i tècnic de l’ACA, va explicar els reptes de la gestió de l’aigua i on cal millorar l’estat del riu Anoia.
La sessió de dissabte passat forma part del cicle Rec.365 de Poble Actiu. Aquest cicle, obert a tothom, vol identificar les accions necessàries per revitalitzar el barri del Rec, posant èmfasi en la preservació del seu patrimoni, la renaturalització del riu i una planificació urbana que faciliti el desenvolupament econòmic local. Pau Ortínez, regidor de la formació municipalista, explica que «el Rec porta massa anys abandonat pel govern municipal, i és urgent tenir un pla global pel barri abans no sigui massa tad.»
Impacte del canvi climàtic, i gestió sostenible de l’aigua
Antoni Munné va explicar que els efectes del canvi climàtic ja els estem patint i que la sequera d’aquests últims tres anys, en el futur, no serà una anècdota. Per això cal treballar per aprofitar tota l’aigua disponible a escala local com ara amb ordenances que obliguin a instal·lar sistemes de reutilització d’aigües grises en tots els edificis nous, emmagatzemar l’aigua de la pluja, o reutilització de l’aigua de les depuradores. En paral·lel cal ajustar el consum a la disponibilitat d’aigua, i també tenir en compte l’aigua necessària per produir els béns que consumim.
L’aigua freàtica, un recurs no infinit
L’aigua freàtica és un altre recurs que es pot utilitzar en aquells casos en què no calgui aigua potable, com ara el reg de zones verdes. Però cal un pla detallat de gestió tenint en compte les necessitats actuals i dels propers anys (la demanda de reg augmenta amb la sequera i la temperatura), així mateix cal tenir en compte la capacitat de recàrrega i l’impacte que pot tenir l’extracció d’aquesta aigua (degradació de la qualitat de l’aigua, assecament de fonts naturals).
L’estat del riu Anoia al seu pas per Igualada
Antoni Munné va explicar que el riu Anoia presenta un bon estat en la seva part alta, però que en arribar a Igualada la seva qualitat es deteriora notablement, especialment pel que fa a la biodiversitat. El principal problema és el sobreeiximent del clavegueram quan plou, abocant residus directament a la llera del riu. Poble Actiu assenyala que “és un problema crònic, responsabilitat de l’Ajuntament -titular de la infraestructura, i la seva inacció ha fet que Anoia pel Clima porti anys realitzant campanyes periòdiques de neteja del riu. Les solucions a curt termini, passen per instal·lar sistemes de retenció de residus sòlids (com ara xarxes o cubetes) en els punts d’abocament. Cal un manteniment d’aquests sistemes i la neteja posterior després de les pluges.” Elisabet Farrés, regidora de la formació municipalista, explica que «és una solució relativament senzilla i és incomprensible que portem anys sense que el govern Castells hagi fet res, recaient la responsabilitat en voluntaris». En paral·lel cal intensificar les campanyes de sensibilització per tal d’evitar que la gent tiri objectes al vàter (tovalloletes, compreses,…).
A mitjà termini cal millorar la xarxa de clavegueram, sobretot en les parts més antigues,i assegurar que no hi hagi colls d’ampolla que faciliten el sobreeiximent. Per això molts municipis tenen una taxa específica per al clavegueram, cosa que no passa a Igualada tot i que s’ha reclamat diverses vegades. Per altra part, la planificació urbana hauria de considerar la reducció de l’asfalt i les zones impermeables per afavorir la infiltració de l’aigua de pluja al sòl i evitar-ne la canalització directa a la xarxa de clavegueram. L’asfaltat de la majoria de zones blanques va, doncs, en sentit contrari.
Finalment Antoni Munné va remarcar la gran quantitat d’iniciatives de ciència ciutadana que hi ha a la Conca. Són persones i entitats que de forma voluntària van recollint dades relacionades amb la biodiversitat i l’estat del medi. Això culminarà properament amb un acord de custòdia entre Anoia pel Clima, Per la Conca i l’Agència Catalana de l’Aigua. Aquest acord definirà les accions de millora del riu que s’executaran en els propers 4 anys. Pau Ortínez comenta que «és una vergonya que hagin estat les entitats les que sempre han dut la iniciativa pel que fa al riu i que l’Ajuntament hagi anat a remolc si és que ha fet res».
La passejada final pel riu va permetre constatar la quantitat de residus que hi ha a la llera, que en alguns casos s’acumulen en diferents capes, i la presència de basses d’aigua pútrida. Les poques xarxes que s’han instal·lat no han tingut cap manteniment en tres anys i per tant no actuen de filtre. Elisabet Farrés conclou que «cal actuar-hi ja, no podem desatendre més el clam del riu.»
