Plaça 1 d’octubre

Juan Carlos González

El dia 1 d’octubre d’aquest any 2017 difícilment podrà ser oblidat, ja sigui perquè la ciutadania catalana va mostrar la seva capacitat per defensar la democràcia o per la barbàrie d’un Estat que és capaç de maltractar els Drets Humans en nom de la unitat d’Espanya. Malgrat tot, el diumenge del referèndum la ciutadania catalana va mostrar i ens vàrem mostrar dues coses: qualitat democràtica i organització ciutadana. La voluntat de la gran majoria durant la jornada de l’1 d’octubre va ser votar, fos quina fos la ideologia de cadascú, però a més aquesta voluntat de votar es va poder realitzar gràcies a l’organització de la ciutadania qui, amb un conjunt d’accions coordinades des de diferents punts, van orquestrar un acció de defensa de les urnes mai vist fins al moment. Milers de persones van ser les responsables que el passat dia 1 d’octubre tothom pogués votar: la ciutadania va demostrar que és prou madura per organitzar-se horitzontalment, i aquest és en si mateix un gran acte democràtic.

La ciutadania d’Igualada va demostrar, altre cop, estar a l’altura dels temps: a les últimes hores de l’1 d’octubre i amb una coordinació increïble, des de la coordinadora (que actuava des del Foment) es va decidir que les urnes estarien més segures totes juntes a l’Ateneu. Aquesta informació arribà als apoderats i, ràpidament les urnes van ser traslladades a l’Ateneu. Allà, milers de persones que envoltaven l’Ateneu protegien les urnes fins que es va poder fer el recompte final. Una fita increïble que, molt segurament ha portat a l’alcalde d’Igualada a repensar el nom de la plaça que hi ha davant de l’Ateneu, entre d’altres motius. Així, mitjançant una enquesta al seu compte de Twitter personal, preguntava als seus seguidors si creien que la plaça davant de l’Ateneu Igualadí hauria d’anomenar-se plaça de l’1 d’octubre.

No seré jo qui li recrimini el fet que, en primer lloc vulgui dotar d’un nom simbòlic a una plaça on van ocorre fets simbòlics com els de l’1 d’octubre, ni tampoc, en segon lloc, la manera “participativa” de fer-ho – via Twitter, sabent que aquesta no és l’eina per fer enquestes participatives. A banda d’aquestes dues coses, crec que se l’ha de recordar al batlle d’Igualada que al maig del 2016 la CUP, amb el suport d’ERC, SI i DI, va presentar una moció amb l’objectiu de fer una revisió del nomenclàtor dels carrers igualadins, edificis públics i monuments de la ciutat per tal de donar més visibilització a les dones i als moviments femenins de la ciutat. La resposta de l’alcalde durant aquell Ple va ser, textualment, que “quan s’ha hagut de canviar o es proposava canviar algun nom de carrer, hi havia unes certes resistències per part dels veïns i les veïnes” i, per tant, no podien votar a favor d’aquella moció. Per altra banda, també assenyalava que no estaven del tot d’acord en el que deia la moció perquè “els mèrits per a posar els noms d’una persona en un carrer no han de ser si és home o és dona, sinó si té uns mèrits específics”, com si el moviment femení, tant o més revolucionari que el de l’1 d’octubre, manqués de “mèrits específics”.

Al 1881 hi va haver una vaga de més de 3.000 dones del sector del tèxtil, encapçalada per la presidenta de les teixidores d’Igualada Josefa Aguilera, en la que es demanava una reducció de la jornada laboral, limitació de l’edat de treball per a nens i nenes i la compensació econòmica per accidents laborals, drets dels quals avui encara en gaudim. Aquestes reivindicacions, tant o més importants que la de l’1 d’octubre, també mereixen el seu respecte i dignificació als carrers i, per aquest motiu, si l’alcalde Marc Castells està disposat a posar de nom “1 d’octubre” a la plaça de l’Ateneu, que no discrimini a aquelles persones i moviments dels quals, gràcies al seu sacrifici, avui gaudim de més drets. Voler dignificar les grans fites és quelcom molt digne, però les incoherències d’algunes accions poden fer quedar a quelcom com un mer oportunista.