L’avi vivia amb els dos tiets a Òdena i, tot i que nosaltres vivíem a Igualada, sempre estàvem al poble. Amb un any i mig em van portar a la llar d’infants. Els pares treballaven i l’avi em portava i em venia a buscar. La llar llavors no estava on la d’ara. Estava sobre el Centre Cultural. Segurament era un espai petit amb un petit pati. No és que tingui aquest record però ara quan hi passo per davant ho puc intuir. També recordo les senyoretes Paquita i Anna.

Des de fa més de 7 anys visc a Òdena i des de que el meu fill té 8 mesos va a la llar. Ara té 2 anys. La llar d’ara està en un entorn privilegiat. Bosc, camins, muntanyes ben a prop. Un espai obert, ampli, que gaudeix de llum natural. Però el millor són les persones. Les educadores.

Fem l’horari marcat sense que necessitem les acollides i el nen dina, o bé a casa o bé a casa dels avis. TINC SORT. Tinc sort de tenir una feina prop de casa, de tenir un marit que molts dies no treballa, de tenir als 4 avis disponibles per ajudar-nos –i molt-. Per això el nen fa l’horari que fa i dina on dina. TOTHOM POT DIR EL MATEIX?

La llar és un servei municipal. Ho era fa 37 anys –quan jo hi anava- i ho segueix sent. La diferència és que abans era autogestionada i ara la gestiona una empresa. Des de fa una setmana sabem que es volen fer modificacions en el servei d’acollides del proper any, que faran que desapareguin. Se’ns parla de números. Com s’ha arribat fins aquí? S’han valorat altres opcions? Es vol privatitzar el servei? És la llar una empresa? I les persones? I la qualitat del servei? Això encara ha de passar pel ple municipal, però em fa l’efecte que no hi ha volta enrere.

Animo als veïns i veïnes d’Òdena a que preguntin què està passant i que vagin més enllà i es preguntin com pot afectar aquesta decisió en les seves vides i al poble.

Laura Gandía